02 DE DESEMBRE DE 2016

02 DE DESEMBRE DE 2016

Ho havia somiat tantes vegades que encara no m’ho acabo de creure. Vaig sentir el teu nom per primera vegada farà molts anys quan era tan sols adolescent. Va seguir un temps de pèrdua de contacte des d’aquella data, però et vaig retrobar anys després avançada la joventut. Tot va començar amb el film del Club dels poetes Morts, parlaven de tu, saps?

No em vaig poder estar de comprar el llibre que em semblava més representatiu de la teva obra. El vaig fullejar sense mirar i, com em passa en moltes ocasions, m’acompanyava sempre a tot arreu, però no el podia llegir. Potser per mania o per necessitat no el vaig obrir fins que em va semblar que era el moment adequat. La lectura no em va resultar fàcil, però amb els anys l’he comprès molt millor. Val a dir que has estat una influència brutal i que m’alegro de ser avui tan a prop teu física i mentalment.

El somni, com et deia, s’ha fet realitat. Avui trepitjo la terra per la que vas passejar, quasi el mateix aire que respirares. Camino per Concord borratxo de melangia i, a mesura que m’acosto a Walden, el cor em batega sense control. Sí, sóc a Walden Pond, l’estany somiat i imaginat, la terra que Thoreau va decidir viure. Passejo entre els camins hivernals i cerco el que queda de la teva cabana. El paratge és d’allò més bonic i, de cop, em sento trist. No és un sentiment negatiu, sinó en certa mesura beneficiós. Vaig per tots els racons, miro tots els cartells i faig les fotografies pertinents. Em quedaria aquí per sempre.

Després d’algunes hores, et visito a la tomba. Sleepy Hollow és un cementiri curiós i farcit d’esteles. La teva és discreta i només hi posa “Henry”. Tan senzill i tan intents. M’he ajupit i he deixat el meu bolígraf al costat de la pedra tallada, com un record de la meva presència i esperant obtenir la força per seguir.

T’escric aquesta carta per donar-te les gràcies, pels moments de literatura natural, pels pensaments de justícia social i els fets, sobretot, els actes de compromís.

Avui he visitat la teva tomba, Henry David Thoreau, i la teva eternitat.