09 des. 09 DE DESEMBRE DE 2016
Fa uns dies anava pel carrer caminant i mirant-me els arbres despullats de fulles. Em sentia tranquil i en calma. No em fixava en qui anava pel carrer o passava amb el cotxe, però, quan vaig baixar el cap un instant, em va semblar veure una persona coneguda; sí, ho era de ben segur. Vaig alçar la mà per saludar-la i, quina va ser la meva sorpresa, no em va retornar la salutació. De primeres no vaig reaccionar, però mentre seguia el meu camí vaig cometre l’error de deixar de mirar enlaire i fitar les lloses de la vorera.
La calma va deixar pas a l’estrès, als nervis i al temor d’haver fet alguna cosa dolenta, negativa, adolorida a la persona que havia saludat i que m’havia ignorat. De seguida la ment entra en funcionament, escorcolla, busca i treu totes les misèries que encara guardaves en el seu interior. Preguntes com “què li hauré fet que no em saludi?” o “què li deu passar amb mi?”. El turment es manté i canvia l’humor. El filtre del cervell es fa més gran i garbella poc. Et comença a fer mal l’esquena, els braços i necessites un cafè.
Prens la cafeïna en un bar i et poses més nerviós. Un cop a casa, tot sembla desordenat i res està al teu gust. La música que tan t’agrada avui fa regust d’antic i fa mal a les orelles. No respons el telèfon i, quan és l’hora, passes al llit a dormir on esperes calmar una ment que no s’atura cercant explicacions. La sort és que l’endemà estàs més calmat i surts de nou cap a la feina. Encara et fas la pregunta i segueixes castigant el teu cos amb dolors que et fas tu mateix. Passa la jornada matinal i surt a menjar alguna cosa al restaurant del costat i tens la sort de veure la persona que ahir no et va saludar. La crides i li dius “ahir et vaig saludar i no em va dir res. Passa alguna cosa?” i et respon “no passa res. La veritat és que no et vaig veure”.
Et sents inútil. T’has preocupat, has deixat la tranquil·litat i t’has amargat només pel que has suposat, per les preguntes que t’has fet i les respostes que t’has imaginat. És del tot estúpid amargar-se la vida, no et sembla? Val més deixar de pensar en el que imagines que creuen de tu, oblidar-se dels temors que generes a la ment i tenir clar que el que val la pena és gaudir del dia i del temps que tenim. És millor tenir sempre la vista enlaire.