1 DE JUNY DE 2018

1 DE JUNY DE 2018

L’espiritualitat és quelcom intrínsec als humans. Moltes vegades, encara que sigui de forma inconscient, demanem ajuda, suport i sort a alguna deïtat local, propera o antiga. Jo em considero espiritual i crec en tots els déus possibles: els clàssics, els pagans, els rurals, els llunyans i els de la meva tradició. Cap d’ells em fa mal, cap d’ells em perjudica, però la pregunta seria si déu existeix i, si és que si, on ho fa? La nostra tradició cristiana es situa al cel, un “heaven” no pas un “sky”; amb això els anglosaxons són més concrets. En tot cas, són moltes les veus contemporànies que manifesten la  idea que déu és a dins nostre i no pas en un cel indeterminat. En aquest sentit, he après a mantenir-me a una distància prudent de les institucions religioses ja que creure que déu es dins meu, m’estalvia la necessitat d’utilitzar mitjancers. Avui dia, això no és res estrany, ni rar, ni perjudicial, però la història dona lliçons de com no s’han de fer les coses i de quina manera tan fraudulenta la institució eclesiàstica ha utilitzat impunement el seu poder, excusant-se en la gràcia divina i la veritat absoluta.

Avui, 1 de juny, fa tres-cents cinquanta-vuit anys de la mort a la forca de Mery Dyer, una quàquera anglesa penjada a Boston. El seu pecat: incomplir de forma reiterada una llei la qual prohibia als quàquers entrar a l’estat de Massachusetts. I quin era el motiu pel qual tenien prohibida l’entrada? Doncs perquè era una heretge. Defensava que déu parlava directament a les persones i que la figura del sacerdot no era indispensable ni necessària. Aquesta dona de valors profunds, valents i justos es va negar a penedir-se i a renegar de la seva fe quàquera. Va ser jutjada i sentenciada el 31 de maig de mil sis-cents seixanta i executada l’endemà mateix al centre de Boston. Avui dia, podem trobar estàtues que l’homenatgen i forma part del Saló Nacional Femení dels Estats Units. És un exemple femení de fe indestructible, ferma i sòlida que no va tenir por a la mort per defensar la seva llibertat religiosa i ciutadana en un món  masculí, involucionat i religiosament intransigent.

Els quàquers, la societat dels amics, es funda a Anglaterra per George Fox i té una forta presència als països anglosaxons. No tenen cap mena de credo oficial més enllà de creure que cada persona té quelcom de diví dins seu. Defensen una vida senzilla, justa amb una honradesa estricta i, sobretot, pacifista. Resen en silenci. La seva tradició en favor de la pau els va ser reconegut l’any mil nou-cents quaranta-set amb el premi Nobel. Però tenim un altre exemple, en aquest cas rus, de la intransigència de les institucions religioses. Tolstói va escriure un llibre meravellós anomenat “El regne de Déu és en vosaltres”, títol extret de Lluc 17:21 i que va haver de publicar a Alemanya l’any mil vuit-cents noranta-quatre degut a la censura russa. En aquest gran assaig, Tolstói reclama el retorn al missatge veritable de Jesús en contra de l’ús tergiversat que se’n feia per part dels càrrecs eclesiàstics.

“Com pots matar a algú, quan la voluntat de Déu diu: no Mataràs?”

És un text que defensa la no resistència, argumenta la manipulació dels textos bíblics i carrega contra les institucions religioses i els seus responsables. De fet, fins l’any dos mil deu no es va poder publicar el llibre a Espanya degut a la censura existent. D’aquest llibre Gandhi en va dir: “El regne de Déu és en vosaltres, de Tolstói, em va impactar, deixant-me una impressió imborrable”. Així doncs tenim dos exemples de com les purgues institucionals religioses han limitat, esquarterat i censurat la llibertat de creença, d’expressió i de dret a la vida.

Mery Dyer, dona quàquera i Lev Tolstói, home rus són dues figueres cabdals de la resistència i de la no violència davant els intransigents. Ella va morir, ell va escriure un text censurat i clandestí. Aquestes dues persones tenien de ben segur a déu dins seu. En els nostres dies, hi ha gent que creu en déu i altra que no. Hi ha persones que pensen que aquest és al cel i d’altres dins seu. Avui hi ha tants déus com persones i ningú té la potestat ni la credibilitat per dir el contrari o negar-ho. Ningú en aquesta terra té la capacitat de parlar, interpretar, censurar i manipular en nom d’un déu imposat.