1 DE SETEMBRE DE 2017

1 DE SETEMBRE DE 2017

Per a molts de nosaltres l’1 de setembre significa el retorn, la tornada psicològica a la rutina habitual de treball, reunions, cursos i demés. Un retorn físic als espais coneguts, però també mental a les dèries pròpies. El recer estival s’esmuny així com ho fa el refugi de cadascú. Davant aquest primer dia de setembre sol haver-hi les diverses reaccions típiques: pànic i angoixa, certa alegria per perdre l’estiu de vista o de pura indiferència. Cadascú reacciona com pot o li permeten.

Jo interpreto aquest dia com un Torii[1] . D’alguna manera màgica, creu-ho la línia psico-imaginària d’un temps poc interessant venut als tòpics de sol i mar, per endinsar-me en el temps sacre dels Kami[2]. La ment elàstica extraviada per l’embriaguesa estival recupera la seva forma original i em cal rendir honors al Kami del Tro, al Kami del Vent, al Kami de la Pluja, al Kami del Sol, als Kami de les Muntanyes, i a tota la llista interminable de Kami. Els havia deixat arraconats, perduts en un oblit vacacional imperdonable. Els Kami no fan vacances ni deixen les seves funcions en mans d’altri; nosaltres massa sovint. L’ànima i el poder de les coses no es permeten el luxe de descansar, no s’ajeuen en una tombona per aïllar-se de l’univers. Els humans treballem sense mesura, cansats i asfixiats durant mesos per arribar a disposar de quinze dies mal comptats de repòs fals. Em pregunto si no seria desitjable treballar menys, gaudir amb la calma del dia i fer de la senzillesa el Kami (camí) més important.

Ens manquen poques coses en les hores quotidianes: pa, aigua, aire i aixopluc. La resta són majoritàriament necessitats i obligacions fal·laces les quals ens són imposades per una realitat econòmica anorreant. Pecúnia constituta[3], la gran bèstia que tot ho pot i tot ho vol.

Per sort, els humans som capaços del pitjor, però també del millor. El canvi és possible; és tangible. Comença una nova època per a mi. He passat el Torii del primer jorn de setembre. A l’altra banda, hi descobreixo un horitzó engrescador de vida, imaginació i llibertat. Aquest serà el meu espai sagrat.

 

[1] L’arc tradicional japonès que es troba a l‘entrada dels santuaris xintoistes i que marca la frontera entre l’espai profà i el sagrat.

[2] Són les divinitats pròpies del xintoisme, traduïdes erròniament com a deïtats. Així doncs, s’anomena kami a qualsevol cosa que tingui un poder sobrehumà que influenciï un gran conjunt de coses, un poder que pot ser al mateix temps beneficiós o totalment destructiu.

[3] En el dret romà, convenció o pacte pretori pel qual una persona es comprometia a satisfer en una data determinada un deute preexistent propi o aliè.