12 DE MAIG DE 2017

12 DE MAIG DE 2017

 

L’home-màquina viu entre ferralla, cadenes, cargols i engranatges. Incapaç de decidir per sí mateix delega la gestió i la presa de decisions al conjunt de la fàbrica, altrament anomenada societat política del capital. Aquesta delegació en la gestió de la vida a la gran fàbrica esdevé utilitzada sols a favor de la producció i dels resultats. Sempre que la línia de producció no s’aturi, hi hagi consum, enriqueixi els amos i senyors de l’empresa —en temps antics algunes havien tingut ànima—, la seva existència esdevindrà útil, generarà moviment i riquesa. Una part minsa dels beneficis permetran a l’home-màquina no rovellar-se, però mai podrà esdevenir una peça diferent o canviar de forma, doncs la seva utilitat i funció deixaria de beneficiar l’empresa aturant la producció.

Amb aquesta intenció la fàbrica no deixa que els homes-màquina o palanca pensin massa i facin preguntes incòmodes. Com apuntava, l’objectiu final de la vida de la peça és produir, enriquir al senyor i morir en el moment just intentant no aturar l’enginy. Paral·lelament, hi ha recanvis sempre a punt.

De la mateix manera, la nostra societat crea i forma persones productores de baix cost les quals, al mateix temps, són consumidores de les seves pròpies produccions. Es tanca el cicle del frau. L’engany rau en fer-los creure que tenen decisió, veu i vot. Tot són fal·làcies, mentides i falsedats. No interessa que la humanitat pensi ans es podria aixecar contra la fàbrica i dir prou. Vivim en un món irreal on coneixem el que ens permeten saber, ens deformen controladament fins a un límit per tal d’anorrear la nostra capacitat crítica, el sistema polític es creu capacitat per fer el que li convingui segons els seus propis interessos, el consum és la nova gran religió amb un grau d’addicció mai imaginable i el culte al cos físic —que no al filosòfic— és l’estupidesa més absurda mai inventada.

Davant aquesta realitat de l’home-màquina-engrenatge, jo reivindico l’home-ànima-lliure:

 

Crec en l’existència d’una sola ànima,

única i personal,

creadora de totes les coses.

Crec que la natura és la seva part tangible,

energia primordial.

Crec en l’home,

ésser espiritual,

únic responsable de la seva vida,

de la seva felicitat.

 

Com a fills de la natura tenim el dret i l’obligació de la defensa de les ànimes del món. Tenim la responsabilitat de ser amos i senyors de les nostres vides. Hem de deixar de ser una part de la màquina per esdevenir una peça única i creure que podem ser millors, que podem formar-nos, evolucionar i que així, pensant per nosaltres mateixos, la nova fàbrica serà millor. Serem conscients de la nostra aportació i serem part indissoluble d’una nova producció on el més important no és la quantitat, el benefici econòmic o la competència salvatge. El més important és que la màquina haurà desaparegut i ja no delegarem mai més les nostres responsabilitats en tant que humans.

La societat no és sols un agrupament de persones que viuen juntes i prou, ans el contrari, ha de ser una unió real —física, psicològica i filosòfica— de la humanitat. Si ens fem responsables de la pròpia felicitat i treballem per ser millors, la societat serà millor, més justa, més feliç i ningú no la podrà aturar. Hem de retornar a la natura —essència de la vida—, recuperar el temps “natural” de les estacions i frenar l’auge del plàstic i tot l’artificial. No podem ser animals tecnològics, urbanites i mecanitzats en un món que es degrada, es desborda, s’oprimeix i està malalt. Ens quedarem sense casa i tot haurà estat en va. Cal frenar, parar i aturar aquesta evolució falsa i avançar conjuntament amb els rius, els arbres, el mar i els mites. Cal deixar només de pensar, dir i transmetre. Hem de passar a l’acció. El primer pas llegir, llegir, llegir. Després caminar camps a través, pel mig de boscos sense camins.

Aquí les sis receptes del mestre H.D.T.

  1. Exploreu-vos a vosaltres mateixos. Viatjar pel món és perdre’s. Sortir a buscar-se a un mateix és, tal volta, trobar-se.
  2. Afronteu la vida tal i com l’heu imaginat. Seguiu els vostres somnis.
  3. Estimeu la vostra vida.
  4. Simplifiqueu, simplifiqueu. El que posseïm, ens posseeix. Austeritat.
  5. Feu-se un cos perfecte. El savi no sent temor per la pluja, el vent, la gana o la set doncs és lliure.
  6. Viviu lliures i sense compromís. Prefereix primer la teva companyia abans que la dels altres.

La resta vindrà a poc a poc.