13 D’ABRIL DE 2018

13 D’ABRIL DE 2018

 

L’aula és buida i amagat dins el seu despatx el professor plora més enllà de les llàgrimes. La tristesa se li fa lloc al pit i engrandeix el sentiment de pèrdua. Què ha passat? Per què ha hagut de morir? Vaig anar massa lluny en les lliçons vitals compartides? Es qüestiona, s’examina, s’afligeix i pateix com mai ho havia fet fins ara. Observa a través del vidre de la finestra i veu el cel plorant a miques, desfent-se en boira baixa. Llavors es mira els pupitres gastats i recorda com un darrere l’altre s’hi van anar enfilant forçats o empesos per l’ímpetu de la llibertat adolescent. El darrer cop que van parlar ell li va dir:

NEIL: Acabo de parlar amb el meu pare. Em fa abandonar l’obra de Henley Hall. Actuar ho és tot per a mi, però ell no ho sap! Puc entendre la seva posició; No som una família rica com la d’en Charlie, però a més ja ha planejat la resta de la meva vida i mai m’ha preguntat el que jo vull.

MR. KEATING: Alguna vegada has dit al teu pare el que m’acabes de dir? Sobre la teva passió per l’actuació? Alguna vegada has actuat per a ell?

NEIL: No puc.

MR. KEATING: Per què no?

NEIL: No puc parlar amb ell d’aquesta manera.

El professor pren la tassa mig buida de te i seu a l’única butaca que li fa companyia. Sap del cert que es veurà obligat a deixar Welton i fa un repàs a la seva consciència. No li preocupa el que li pugui passar a ell, només té al cap els seus alumnes. No els ha tornat a veure des de la mort d’en Neil. Busca paraules de consol entre versos antics, però tan sols aconsegueix incrementar el dolor. Decideix prendre paper i estilogràfica. Escriu paraules severes i sofertes per a temps difícils. Li tornen les llàgrimes als ulls, però no deixa d’escriure. Piquen  la porta i sap el que succeirà. Llavors li ve a la memòria una frase d’Horaci “val més que acceptis el teu futur sigui quin sigui”; i l’entomarà conscient. En obrir la porta intueix l’odi de la figura humana que li diu que faci les maletes i desaparegui.

Desar els records no és mai una feina senzilla. A l’única maleta que té hi posa la roba, un parell de sabates i les corbates; a la bossa els llibres i les cartes. Encara no sap com embolicar els sentiments i la manera com s’emportarà les emocions. Amb tot, no li costa gens recollir i pren l’abric del penjador. A l’aula sent moviment, paraules ràncies d’un mestre arcaic i rovellat. Treu el cap i somriu. Llavors s’afligeix de felicitat perquè espera haver sembrat dins els nois la llavor de la vida veritable i, malgrat la pèrdua d’un company estimat, confia que estiguin disposats a lluitar fins al final per la llibertat i el lliure albir.

Per tal de sortir el professor ha de creuar l’aula. Els seus antics alumnes no gosen mirar-se’l i retenen les passions capcots. Surt per la porta principal i en girar-se els observa de nou mentre els desitja sense paraules l’essència més pura de la felicitat. Es disculpa, demana un perdó silenciós. Però un brot ja ha nascut entre les sarments i en Todd s’alça damunt la taula per fer saber al seu capità que està disposat a emprendre la batalla de la vida. Un darrere l’altre, motivats pel seu exemple, els alumnes es van aixecant per oferir-li un última salutació al seu professor. Només uns quants aclaparats per la por o pels remordiments es queden asseguts i amb el cap entre les espatlles.

El substitut estricte del professor renuncia a fer-se amb el control de la classe i es mira amb fúria barrejada amb estupor l’homenatge que se li rendeix. Aquest embargat per l’emoció no es pot moure, s’està quiet i amb els ulls brillants davant l’homentage.

—Gràcies, senyors —va dir senzillament amb la veu tremolosa—. Gràcies a tots.

Es mira en Todd als ulls i després a tots els Poetes Morts. Llavors fa un últim gest amb el cap i abandona l’aula. Marxa de Welton. Deixa als nois drets sobre els seus pupitres, amos de si mateixos i del seu destí. Llavors repeteix xiuxiuejant els versos que pronuncia en Neil, interpretant a Puck, al final d’aquell “Somni d’una nit d’estiu” per tal d’homenatjar-lo eternament:

“So, good night unto you all.
Give me your hands, if we be friends,
And Robin shall restore amends”.

*Estàs disposat a ser membre del Club?