12 jul. 13 DE JULIOL DE 2018
“Era com si, davant una enlluernadora llum, s’hagués corregut una cortina de vellut negre, essent les estrelles forats i estrips a través dels quals s’escapés aquella lluminositat indescriptible. Jo no havia vist mai el cel com aquella nit; tot ell resplendent; tot ell remorós i enlluernador d’una llum que es desprenia de la lluna i els estels, i el foc de a qual deuria cremar, llunyà, en alguna foguera de misteri”, escrivia Stefan Zweig a les primeres pàgines d’Amok.
Tractar de descriure el cel nocturn és una gosadia irreflexiva típica de les ànimes taciturnes i patides. Propi de personalitats embriagades d’un romanticisme rovellat que grinyola en els nostres dies i no sap on trobar refugi. Però la nit arrogant i silenciosa cobreix de boira espessa la realitat i escampa d’encanteris l’escorça de la terra. Llavors els esperits lletraferits surten de sota les arrels d’un arbre centenari on hi tenen el cau. El seu eixir és lent, poruc i vigilant. Han après a estar alerta davant els enemics i usurpadors. Depredadors de sentiments i carronyaires d’emocions.
Si no flairen el perill van a la cerca d’una clariana, d’un bocí buit de branques que els permeti observar la volta celest. Quan ho aconsegueixen, resten quiets i embadalits de la bellesa inconscient de l’univers. Alguns d’ells ploren, d’altres senten calfreds i les esgarrifances els ericen la pell.
Tenen la ment buida, neta de pensaments i per això es pot farcir de l’ambrosia que regalima de les estrelles i d’un estel fugaç que ha sortit a navegar. Un cop s’ha omplert de màgia nocturna, s’afanyen a prendre un paper que la Lluna ha tenyit de blanc i un llapis prenyat de tinta negra nit.
S’inicia el miracle amb moviments efímers impossibles de repetir. Amb cura, la nit escriu sobre la lluna unes ratlles dignes d’un geni boig o una nimfa ensucrada. Es compon una rondalla per a infants que els adults llegiran incrèduls si no tenen el cor pur, però també pot esdevenir poesia melosa, dolça com la mel, quan l’humà entengui els llenguatge dels estels.
Feliç serà l’home que aconsegueixi palpar pulcrament i en silenci els solcs que la lletra ha deixat en el paper rugós i que transformarà l’escriptura humil i modesta en literatura nocturna universal.