13 D’OCTUBRE DE 2017

13 D’OCTUBRE DE 2017

Fa molt temps em vaig decidir a fer quatres versos lliures amb llibertat. Deuria ser l’any 1999 i ara, simplement, els voldria compartir amb tu.

EL DIA QUE JO NO HI SIGUI
Malaurat de mi,
desgraciat que no has aprofitat les oportunitats.
Ara és tard per penedir-te’n,
ja t’estàs morint i la pell se’t torna blanca.
Llàstima d’aquells instants passats, perduts.
Ara voldries fer allò que sempre havies desitjat,
però és massa tard, fas olor a mortalla.
No vas saber treure el suc a la vida, a la teva vida.
Has de saber que hi ha coses que no s’obliden ni mort
i altres que simplement no vas saber aprofitar prou bé.

AL MATÍ
M’he llevat ben aviat al matí fosc
per enfilar el camí que no porta enlloc.
Un soroll m’ha corprès,
m’ha semblat veure un ésser màgic sota una fulla…
…o potser no?

CAMINAR
Tu, caminant per senders sense destí.
Tu que ensopegues amb una pedra baixa i t’amagues rere les altes mates.
Tu, caminant recte per les corbes del camí.
Tu que no saps que fer ni per on fluir.
Tu, inconscient del que passa més enllà de l’arbre arrelat.
Tu que avances mullat pel sol i escalfat per la rosada de la nit.
Tu, tu… Saps on vas i on et porta la vida?
Doncs perquè t’has llevat d’hora i has decidit caminar?