14 D’OCTUBRE DE 2016

Una melodia de l’ànima sona i s’expressa mentre jo deixo relliscar l’eina sobre el paper. La música destapa els meus sentiments íntims i els fa ressorgir amb una potència que m’aclapara. De la mateixa manera que la tardor es va fent realitat al nostre voltant allargant la màgica nit i escurçant, lentament, la llum del dia.

La tardor és un temps ben especial i meravellós si estàs al costat del bosc. Llargament m’he queixat del divorci entre els homes i la natura en aquests dies de la nostra història. Aquesta separació és l’origen del desordre, del nostre sentit de desorientació. No ens trobem còmodes —encara que alguns creguin que sí— entre els prefabricats, el ciment, el metall i els colors manufacturats entre químics i falsedats.

Som resultat de ser natura i de viure entre les herbes i els arbres del bosc. Hem de celebrar l’arribada dels equinoccis, la caiguda de les fulles i la mort de la vegetació. I ho hem de fer perquè són l’energia dels brots que vindran, del verd que s’escamparà quan hagi passat l’aclaparador refugi de l’hivern.

Per què ens allunyem del que som? Per què ens deshumanitzem?

Retornem a la vida, si us plau. Recuperem la natura i l’essència de les coses. Fem-ho pel bé de la terra, l’univers i pel futur dels nostres —i vostres— brots.