19 oct. 19 D’OCTUBRE DE 2018
Hi ha moments a la vida en què voldries fondre’t, desaparèixer i dir: Prou, fins aquí he arribat! Jo baixo del tren. Desitjo que el vostre viatge us dugui lluny, ben lluny. Pel que fa a mi, l’aventura a arribat al seu final.
Sempre havia cregut (imaginat i somiat) que l’estació que em pertocava era molt més enllà, però qui sap si només era una quimera. El camí fins a la meva parada ha estat bonic, intens i il·lusionant, però ha finit en pocs segons.
Em tanco a pany i clau en el meu refugi, el cau fosc i rònec on els somnis encara es fan realitat. No tinc més ganes de lluitar. De moment, no escriuré més. Tot el que surti del traç del bolígraf serà només per a mi. La meva literatura continuarà essent humil, secreta… i és que moltes vegades les decepcions poden vèncer les il·lusions…
Aniré a caminar pels marges, a refer camins oblidats, a abraçar-me als arbres amics meus. L’escriptura té la capacitat de fer-te oblidar les coses importants. Ara, les vull recuperar.