desembre 2016

  • All
  • Escrit del divendres
  • Publicacions
  • Val la pena

El darrer dia de l’any tinc per costum entrar al cementiri. D’una banda, visito als familiars i coneguts els quals ens esperen silents i, de l’altra, necessito recordar la fragilitat de la vida. Un temps que fuig ràpid, segur i sense la possibilitat d’aturar-lo. No...

Un bon amic em va deixar aquest petit gran llibre: Tant William Hazlitt com Robert Louis Stevenson fan del caminar una de les grans experiències que la vida ens ofereix. Aquest amic té subratllat, a la primera pàgina del text, el següent: "una de las cosas...

Solstitium Stare, el sol està parat. És el dia més curt de l’any i em sento desconcertat. No vull fer les típiques i absurdes valoracions de finals d’any. Ni penso escriure res en un paper, ni fer examen de consciència. El calendari no hauria de...

Un bon amic em va deixar fa un parell de dies dos escrits sobre el fet de caminar. Podríem dir-ne també passejar, errar, transitar o trescar, però qualsevol dels adjectius que li enganxem a la paraula es fan curts i impotents. No li arriben ni...

Fa uns dies anava pel carrer caminant i mirant-me els arbres despullats de fulles. Em sentia tranquil i en calma. No em fixava en qui anava pel carrer o passava amb el cotxe, però, quan vaig baixar el cap un instant, em va semblar veure...

Ho havia somiat tantes vegades que encara no m’ho acabo de creure. Vaig sentir el teu nom per primera vegada farà molts anys quan era tan sols adolescent. Va seguir un temps de pèrdua de contacte des d’aquella data, però et vaig retrobar anys després...