abril 2017

  • All
  • Escrit del divendres
  • Publicacions
  • Val la pena

    D’ençà que tinc capacitat de regurgitar els records rònecs i antics, em faig la mateixa pregunta. Des que tinc l’opció de pensar per mi mateix que tracto de cercar una resposta adient, però perdo les ungles gratant entre les meves vísceres i només hi trobo...

  Cal que el meu temple mogui els homes com els mou l’ésser amat. Diu Fedre a Sòcrates a Eupalinos o l’Arquitecte de Paul Valéry.   Mai m’he considerat, ni crec que el futur ho resolgui, res semblant a un escriptor. Per a mi és una paraula massa gruixuda...

Ja sóc al teu costat! Fa una nit tendra i el seu tron és potser la Lluna reina, amb totes les estrelles entorn com un gran vol de fades. Fragment “A un rossinyol” de John Keats   En un racó allunyat del bosc, un home s’atura i es mira el...

És tan sols un somni nocturn El ferrer dels déus es manifestarà novament en la tristesa d’un oblit construït a força d’anys i enganys. Com a bones ments amassades pul·lulem per l’existència obviant qui som i d’on venim. De res ens servirà l’armadura d’Aquil·les perquè el...