abril 2018

  • All
  • Escrit del divendres
  • Publicacions
  • Val la pena

Amb la nit enganxada encara als ulls he vist rebentar el dia. Les tonalitats ocres, liles i vermelles es decideixen a farcir el buit de la foscor mentre les ànimes encara jeuen al llit adormides. Llevar-se ben d’hora ens ofereix unes magnífiques recompenses o, per...

  “Que insuportables podrien ser els dies, si la nit amb la seva rosada i obscuritat no vingués a restaurar el món decadent. Així com les ombres comencen a reunir-se al nostre voltant, els instints primitius es desperten, i abandonen els nostres caus, com els habitants...

  L’aula és buida i amagat dins el seu despatx el professor plora més enllà de les llàgrimes. La tristesa se li fa lloc al pit i engrandeix el sentiment de pèrdua. Què ha passat? Per què ha hagut de morir? Vaig anar massa lluny en...

Portava un llibre a la mà. Resseguia el camí de sempre amb l’actitud parsimoniosa acostumada. No tenia cap objectiu que anés més enllà de d’esbargir la ment, buidar-la i omplir el buit resultant amb el res. Deuria caminar uns vint minuts quan em vaig decidir...