21 set. 21 DE SETEMBRE DE 2018
“Què significa ser en qualsevol forma? (girem i girem, tots nosaltres, i sempre tornem al mateix punt). Si no hi hagués res més perfecte que la cloïssa atlàntica en la seva closca impertorbable, ja em bastaria”.
Fulles d’herba. Saltar de Paumanok. Walt Whitman.
La humanitat persegueix quimeres, els homes lluiten per somnis impossibles. Ens van educar en l’inconformisme, eina bàsica de la depressió. Aquell que tant espera, morirà a l’expectativa. El qui no desitja més enllà del dia d’avui esdevindrà el més feliç dels homes. Perquè doneu-me un home farcit de desitjos i obtindreu un desgraciat. Apropeu-me un home que visqui dia a dia, sense esperar res a canvi, i veureu l’eterna llibertat.
L’inconformisme ens fa creure que tot és possible i anem a dormir planificant la vida si… fóssim rics, si fóssim lliures, si fóssim més alts, si fóssim més bells, si fóssim més prims, si, si, si… Els condicionals són una forma de repressió, una manera de posar-nos paranys al llarg d’un camí que mai no acaba o que mai no arriba. Somiar el que no tens pot fer-te lliure, però quan es converteix en un hàbit esdevé una patologia.
Aquest temps que m’ha tocat viure és el del món de les penes, les llàgrimes i els turments dels qui han mort desitjant sense preocupar-se de viure. Per aquest motiu, estimo la humilitat, abraço l’anonimat i m’allunyo de les multituds. Sóc capaç de gaudir del pa sec i una sola ceba, però també de l’aigua clara de la font de la muntanya alta. Estic orgullós de ser qui sóc, d’haver-me aïllat de la malaltia de la raça humana perquè la felicitat no rau en el desig sinó en la complaença de bategar i ser viu.
Viure em permet respirar, observar les muntanyes, jeure sota el cel blau, abraçar un arbre, veure moure’s al cargol, deixar que l’aire m’embolcalli, sentir l’udol del llop, llegir llibres impossibles, escriure versos pel riu, compondre una melodia amb la papallona i dormir al ritme del sol…
Perquè jo vull paraules sinceres i no més mentides.
Perquè jo vull la senzillesa i no més complicacions barroeres.
Perquè jo vull la humilitat i no l’aparença falsa.
Perquè jo vull ser natura i no viure una vida artificial.
Perquè jo vull la literatura i no llibres d’autoajuda.
Perquè jo vull el bosc i no haver de contemplar una jardinera.
Perquè jo vull respirar aire pur i no a través d’una bombona d’oxigen.
Perquè jo vull estar tranquil i no amb angoixes imposades.
Perquè jo vull respecte i harmonia, i no l’odi vulgar.
Perquè jo vull el silenci i no haver de parlar amb el que més crida.
Perquè jo vull viure a fons i no en la fugacitat.
Vull ser capaç de ser qualsevol forma. Puc viure essent una cloïssa atlàntica ja que ho seria sincerament. Puc viure feliç com un bri d’herba bellugat amb llibertat. Puc viure feliç com una pedra perquè seria dura com la veritat. Què més es pot demanar al temps que se’ns ha donat amic Walt?