21 D’OCTUBRE DE 2016

Roma és una ciutat caòtica, mal endreçada i bulliciosa. Les voreres són plenes de forats, les parets cauen a trossets i es podria pensar que és un mal lloc per anar a viure. Els clàxons no paren de sonar, la policia utilitza les sirenes a cada instant i els agorafòbics o els claustrofòbics ho passarien molt malament entaforats entre masses infinites de turistes en grans espais oberts.

Malgrat aquests impediments aparents, la ciutat és digna de ser visitada i viscuda sense complexos. El desordre, els sorolls, la gent, les pedres o les mil i una esglésies són un encant, una meravella. Pots trobar en pocs metres quadrats la bellesa de centenars d’anys d’història, l’arquitectura dels papes o les depressives dècades dels quaranta o cinquanta. A cada cantonada pots purificar l’ànima, menjar les millors viandes de la zona i fer el panxacontent en una terrassa qualsevol en vistes a algun monument.

Roma és el lloc on conflueix la història de les terres mediterrànies i on neix bona part de la nostra manera de fer i pensar. La ciutat on les ànimes es curen i els ulls s’inflen de bellesa i amor. Roma és el palau on encara romanen els déus del passat o qui sap si també del present.

Si em perdo alguna vegada i algú pretén trobar-me no cal que doni massa voltes, Roma m’acull encara que estigui a mils de quilòmetres del centre del món.