21 juny 22 DE JUNY DE 2018
KV62 es va descobrir l’any mil nou-cents vint-i-dos. La vall dels reis va acollir durant cinc segles bona part de les tombes dels faraons de l’imperi nou, però aquesta en concret, no havia estat ni profanada ni saquejada. L’ocupava el jove rei Tut, conegut com a Tut-Ank-Amon malgrat que el seu nom real era el de Tut-Ank-Aton, en honor al déu del sol. Va nèixer al palau de Malqata i era fill d’Akhenaton i sa germana. El responsable de la troballa va ser Howard Carter que comptava amb el suport de Lord Carnavon. La història que en segueix ja és sabuda per tothom i no em sembla necessari dedicar-hi més temps ni paraules. El que crec interessant és la gran quantitat d’aquarel·les que Carter va pintar mentre excavava a diferents llocs d’Egipte. Unes obres farcides de detalls que va aprendre a plasmar durant molts anys de treball i documentació al país del Nil. Podem afirmar doncs que Carter va ser dibuixant abans que arqueòleg. La sensibilitat va ser una qüestió prèvia, indispensable i em pregunto si aquesta sensibilitat o les característiques sensorials extremes són un element present en homes i dones de caràcter dur i intransigent. Com és que una persona amb una gran sensibilitat humana i artística esdevé malcarada i aspre? El cas de Carter és excepcional i exemplar: tossut, orgullós i insolent. Es produeix una mescla de mal humor i hipersensibilitat que contràriament al que es pugui pensar estan íntimament lligats. Carter era inflexible i rude. Aquest caràcter el feia ser més atent, reflexiu i posava més atenció a les seves accions, però també el frustraven. La seva necessitat de seguir excavant sense aturar-se ni fer cas a ningú, ens descriuen un Carter que lluitava contra la realitat i insistia en la consecució de les seves expectatives. Aquesta tensió entre el present i l’imaginari provocava la frustració i el mal caràcter, però al mateix temps el presentava com un home amb una alta sensibilitat: reflexiu, emocional i subtil. Aquests detalls els trobem en la seva pintura fina, detallista i emotiva. Contemplar l’aquarel·la de la reina Ahmes ens permet veure-la en vida, renaixent de la pedra. La dota d’una força descomunal, li colora la pell bruna i li pinta l’esperit. No és un simple relleu de picapedrer. És una ànima flotant sobre la pedra.
Com Howard Carter, de la roca més dura, resistent i rugosa en sobresurt la bellesa més extraordinària. La hipersensibilitat és la germana bessona del caràcter trist, intransigent, egocèntric i melancòlic. A l’anglès li va causar diferents problemes, però sense ell mai hauria pogut excavar i retirar la sorra que li faria redescobrir la tomba KV62 (King Valley 62) i el que aquesta custodiava i ocultava secretament en el seu interior: més de cinc mil objectes d’una bellesa inoblidable i el cos d’un rei adolescent folrat d’or. Quelcom irrepetible a causa de la sensibilitat dels antics i la tossuderia dels moderns.