23 DE DESEMBRE DE 2016

23 DE DESEMBRE DE 2016

Solstitium Stare, el sol està parat. És el dia més curt de l’any i em sento desconcertat. No vull fer les típiques i absurdes valoracions de finals d’any. Ni penso escriure res en un paper, ni fer examen de consciència. El calendari no hauria de guiar la nostra ment, malgrat incideix en el comportament. Res no hauria de intentar guiar-nos, ni afectar-nos ja que tot depèn només de nosaltres mateixos. Prou d’horòscops, menys encara de rituals. El karma, el podeu endreçar sota la gola o entaforar-lo on més us plagui. La meva vida, el meu temps el decideixo jo i no hi teniu entrada. Així que adéu i marxeu per on heu vingut.

Les interferències que vénen de fora ja no tenen cap poder sobre mi. He agafat les regnes de les meves sensacions i sentiments. Ja no sóc culpable de les misèries, enganys, invents i males intencions que s’escampen arreu només per tal que els altres es treguin les puces de sobre. Fart de bestieses, cal que cadascú es faci responsable dels seus actes, idees i paraules.

No hem de ser còmplices del que surt de les cordes vocals que no controlem. Fem sentir el que ens corromp amb l’únic interès de fer culpable a algú de fora, però el que es va podrint s’amaga a dins. Per molt que intentem convèncer, el temps farà nàixer els cucs que ens menjaran per dintre. Començaran pel cor, si encara no és prou sòlid. Després direm que ens sentim utilitzats, però fem repàs del dietari i potser ens sorprendrem, ja que és una mica al contrari. Aquí tots ens fem servir i no cal que passegem amb un lliri a la mà. No hi ha lloc per l’engany ni caurem en el parany. Com un savi va escriure:

-Si alguien se acerca a ti con un regalo y no lo aceptas, ¿a quién pertenece?

-Por supuesto, a quién intentó entregar-lo -respondió.

-Pues lo mismo vale para la envidia, la rabia y los insultos -añadió el maestro-. Cuando no son aceptados, continúan perteneciendo a quien los cargaba consigo.

El dia més curt de l’any dóna pas a la nit més llarga. Els antics ho celebraven conscients que el solstici d’hivern era l’inici del canvi. El dia de demà serà un xic més llarg. La llum va arribant. De ben segur que el futur ens il·luminarà. El sol ja es mou.