24 febr. 24 DE FEBRER DE 2017
Fa molts anys intuïa que valia la pena viure, malgrat els cops que rebem a cada instant.
Fa molts anys pensava que el patiment era fugaç, però s’arrela al voltant del cor.
Fa molts anys somiava en el futur, però cada dia miro al passat cercant explicacions.
Fa molts anys creia en els contes de fades i avui la realitat no em deixa ser un infant.
Fa molts anys imaginava un temps feliç, però el present està farcit de temors.
Fa molts anys sabia que era immortal. Ara només sé que moriré.
Fa molts anys reia sense parar. Avui ploro pels que se’n van.
Fa molts anys jugava a fer-me gran. Ara només tinc temps pel treball.
Fa molts anys no tenia preocupacions. En aquests moments em falten distraccions.
Fa molts anys tenia grans amics. Avui em persegueixen els enemics.
Fa molts anys el temps era lent, però amb l’edat els dies es van perdent.
Fa mols anys desconeixia moltes coses. Ara voldria no haver-les conegut mai.
Fa molts anys m’abraçava als avis. Avui els néts no sé on són.
Fa molts anys em cuidava l’ànima. Ara es podreix tot en una imatge.
Fa molts anys tenia il·lusions, ara només sento decepcions.
Fa molts anys et tenia a tu, però avui ja no sé qui sóc jo.
Fa molts anys la vida tenia sentit. Ara no té sentit viure.
Fa molts anys et volia estimar. Ara només abraço un record.
Fa molts anys ningú moria. Ara mateix em pregunto si estic viu.
Fa molts anys pensava que valia la pena viure. Avui us puc dir que malgrat tots els peròs, els malgrat, els potser, les decepcions, les distraccions, els enemics, els records, els temors, les preguntes i les explicacions… encara no he perdut l’esperança.