24 DE MARÇ DE 2017

24 DE MARÇ DE 2017

On és la filosofia? En quin lloc s’amaga la música? Algú em podria dir si ha vist de lluny a la literatura? En sabeu res de les emocions? Jo grato dins les butxaques dels pantalons i no les trobo entre el borrissol. Hi ha tan sols un petit paper amb un fragment de poesia amorosa de Pedro Salinas:

(A veces

se nos olvida todo

Y hacemos caso al cielo,

Otra vez).

Recordo haver-lo buidat d’un llibre vermell abandonat dins una caixa de cartró mig esgarrapada. Vaig escriure el fragment per quan l’ànim davallés i calgués donar corda al cor poètic, estètic i ploraner que s’amaga en algun lloc sota les costelles. Necessito emocionar-me i saber que encara tinc alguna possibilitat d’eixir de la roda dels conformistes i domats.

Vaig tenir la sort d’autoeducar-me, de seguir una pauta intuïtiva cegament i a contracorrent. Vaig tenir la sort de formar-me amb la literatura, amb la música, l’ètica i la religió. Sí, encara que pugui semblar impossible, amb això tractàvem a l’interior de les aules enrajolades de la meva escola. Durant uns anys de lentitud extrema es van anar plantant diferents llavors en el meu hort, les quals sorgeixen ara amb vigor buscant la llum. Un sol que roman a les fosques d’una societat que ha oblidat l’ànima i conrea inútilment la carcassa. El culte al cos, a la inflamació vigorèxica dels músculs, a la imatge perfecta, a rumiar molt poc i a seguir sense escrúpols el personatge que en una ocasió va recollir Quevedo:

Madre, yo al oro me humillo,

El es mi amante y mi amado,

Pues de puro enamorado

Anda continuo amarillo.

Que pues doblón o sencillo

Hace todo cuanto quiero…

I continua: Poderoso caballero es don dinero. Em permeto el luxe de la crítica recordant una simple poesia. No hi ha res més elevat que allò que ens han sembrat. Falta capacitat de reflexió i de crítica. A ningú li preocupa que seguim com someres als que mouen les regnes? Doncs a qui en teniu almenys un. Em pregunto on és la societat, l’acadèmia, la biblioteca, la saviesa, la conversa i l’art. M’ofèn quan em diuen que perdo el temps si llegeixo, si bado o m’avorreixo, ja que són la màxima expressió de la meva humanitat. No es preocupen de si penso, de si cerco punts de vista diferents, de si em qüestiono les costums i tradicions o si em troben passejant pels turons. I em pregunto altra vegada, per què dins una aula no hi trobo una ària, un pentagrama, una pila de llibres sense pols i un xic de mitologia? I em pregunto, qui s’ocupa de cultivar l’esperit i la ment?

I després repeteixo: algú em sabria dir on és la filosofia? En quin lloc s’amaga la música o si ha vist de lluny la literatura?