26 DE GENER DE 2018

26 DE GENER DE 2018

Divendres passat voltava per Barcelona i vaig poder entrar en una llibreria aprofitant un temps despistat. Em va agradar veure-la plena de gent, però sobretot trobar-hi joves buscant entre llibres d’assaig i filosofia. Malauradament no és una pràctica gaire estesa o allò que en diuen popularment que “una flor no fa estiu”. Pel què fa a mi, em vaig centrar a buscar els autors habituals i vaig poder trobar un parell de regals inesperats. He de dir que els he llegit amb avidesa i volia compartir aquest fragment i comentar-lo:

“Creemos que vemos estas hermosas moradas y la alegría nos invade, cuando tal vez solo veamos nuestros propios tejados. Siempre estamos ocupados en alquilar casa y tierras y poblarlas con nuestra imaginación. No hay belleza en el cielo, sino en el ojo que lo ve. La salud, la moral alta, la serenidad: he ahí los grandes paisajistas”.

No hi ha bellesa al cel, sinó a l’ull que la veu. La bellesa no és quelcom objectiu ja que depèn de nosaltres: el nostre estat d’ànim, el físic, la formació, l’entorn i moltes altres coses. Els humans algunes vegades hem pensat que la bellesa és pròpia de l’objecte, però no és així. Les coses no són boniques o lletges, simplement, les fem boniques o lletges. Això és important, molt important. Observem la realitat per uns filtres i cada persona té els seus i aquests són tan vàlids com el meu, el teu o el del catedràtic. Ningú us hauria de retreure res quan opineu que una posta de sol és trista, que el mar us angoixa o que el gran quadre surrealista del museu us provoca mal de cap; segur que podríem trobar totes aquestes sensacions i emocions juntes, però la vostra és la vàlida, la certa. No em de tenir por a opinar i dir el que pensem ja que així transformem la nostra veritat una eina de profit. Si fem el contrari, deixem l’autenticitat a l’alçada de l’oblit i ens perjudica.

Si deixem respirar el nostre cos i la nostra ànima tot fluirà i ens sentirem bé; ans el contrari, si anem posant entrebancs a les emocions (com ara obviar-les, amagar-les o contenir-les) només ens farem mal a nosaltres mateixos. Qui és el responsable del teatre commovedor que es produeix quan es lleva el sol? Qui pinta sobre la tela blanca un capvespre bucòlic al Bàltic? Qui assaboreix un llibre romàntic de poesia del segle dinou? La resposta només la tens TU.