27 jul. 27 DE JULIOL DE 2018
DE LA REALITAT AL MITE
La mitologia segueix vigent en la nostra societat malgrat hem anat substituint els déus i les criatures màgiques per la ciència i l’economia –que és el nou Déu al que adorem. La regularització dels nostres pensaments en qüestions de fe i creença ha anat homogeneïtzant el pensament contemporani. Una realitat que ha portat a la mitologia a un segon o tercer terme i que s’expressa en festivitats modificades i adaptades a la ferotge realitat. D’alguna manera, hem fet fora els elements pagans que es relacionaven amb la forma de vida dels nostres avantpassats, i que el cristianisme va intentar adaptar i captar per a les seves finalitats.
La mitologia –encara que de forma residual– està molt present en el nostre dia a dia. No som massa conscients de la quantitat de creences i idees que tenen el seu origen en les costums i tradicions del nostre país. Ens cal doncs, recuperar la memòria i repescar aquelles històries i rondalles que ens defineixen com a poble i com a comunitat. En una societat globalitzada, tendim a fer nostres unes tradicions que no ens són pròpies i que desvirtuen la nostra manera de ser i pensar –un clar exemple, seria el Halloween o el Pare Noel. Per això, és del tot necessari –antropològica i etnològicament– recuperar les històries a la vora del foc, els contes, les rondalles i fer rebrotar la nostra sensibilitat.
Algú va escriure un cop que, amb el temps, una realitat és transforma en una història. La història en converteix en un conte. El conte en una llegenda. La llegenda en un mite. Potser la nostra mitologia, la que ens és més pròpia, té quelcom de realitat, de cert. Explorem doncs aquest sentiment romàntic que hem anat abandonant i fem del somni i la màgia alguna cosa mes que un record.
Per aquells qui vulgueu aventurar-vos en els nostres ancestres mitològics podeu buscar a la molsosa, les dones d’aigua, els follets, el nonell, el papus, el simiot, l’home escorça, el sers, el nyitus, els gegants… Per arribar a saber qui som ens cal obrir la capsa dels records, remenar-hi, treure’n la pols i deixar-nos rodejar d’una ment curiosament infantil.