28 D’OCTUBRE DE 2016

La paraula celebrar té el seu origen en la llatina celeber que significa nombrós, abundant i, per tant, podem deduir que les celebracions tenen com a característica bàsica la concentració de moltes persones amb un objectiu especial. Aquests dies estem de celebració del que s’ha anomenat dia dels difunts o Halloween als països anglosaxons, però el que de debò hauríem d’agrair és que finalitza l’any. El 31 d’octubre els antics Celtes donaven gràcies a la terra pels fruits que els havia donat al llarg dels mesos més calorosos i iniciaven el període de la foscor. És doncs una festa de transició o de preparació del descans de la terra per tal que en el futur els tornés a donar abundor d’aliments. Per aquest motiu, l’últim fruit del període prenia importància i no és cap altre que la carbassa, la qual després ha evolucionat cap a diferents usos lúdics menys significatius.

També cal esmentar que la celebració del Samhain (any nou celta) porta unida una festa de caràcter religiós on els ritus i els presagis eren d’allò més normal. Es realitzaven ofrenes i regals a les ànimes dels morts i a dalt les muntanyes s’encenien fogueres per tal que els esperits malignes no s’apropessin a les poblacions. D’altra banda, a les cases tot restava en la més estricta foscor ja que les ànimes dels traspassats sortien aquella nit a cercar un cos nou que habitar acompanyats de bruixes i demés esperits obscurs. És doncs, una data ben assenyalada que amb l’apogeu del cristianisme ha pres un caràcter ben diferenciat, el del All Hallows Eve o vigília de Tots Sants.

Crec que hauria de ser una festa d’agraïment a la terra, al treball digne dels agricultors i recol·lectors que vetllen per la nostra alimentació. Una celebració per donar gràcies a la vida i també a la mort -aquesta darrera representada per la terra glaçada i freda que, unida amb la pèrdua de la força solar, ja no permet que creixi res. Un temps on la terra mor per refer-se, prendre energia i tornar a brotar de nou més endavant.

Aprenem doncs que cal morir per tornar a néixer i que estem immersos en uns cicles que es van repetint i que mai acabaran, per això cal tenir sempre presents els esperits dels avantpassats, visitar-los i demanar-los consell. Cal recordar els que ja han marxat perquè són part d’aquest cicle -igual com nosaltres. Ens cal fer-ho cada dia i no pas només en una data de novembre qualsevol perquè esperits o mortals tots volem que se’ns faci cas i se’ns recordi. No hauria de ser una concentració de persones sinó, ben al contrari, quelcom discret i petit. Res de celebracions, en tot cas, donem gràcies a l’esperit que tenim dins nostre en la més estricta intimitat.

Feliç Samhain a tots i a totes!