03 nov. 3 DE NOVEMBRE DE 2017
Massa sovint em pregunto perquè visc i quina és la finalitat de la meva presència en aquest món i no pas en qualsevol altre. Aquesta qüestió primigènia fa anys que em dona voltes i no aconsegueixo treure’n l’entrellat. No busco una resposta per a la humanitat sencera –d’això ja se n’encarreguen els filòsofs– sinó més aviat particular. Amb la finalitat de cercar explicacions he llegit una mica de tot: filosofia, ciència, religió,… tot això no ha servit de res. Són idees que podria esbrinar amb una mica de temps per mi mateix.
Després em va semblar que havia de mirar-me tots els documentals, pel·lícules i reportatges per intentar trobar una resposta. I res de res. Val a dir que les imatges ben tractades i editades les doten de certa credibilitat en moments de debilitat de la raó sentimental, però aviat es dilueix l’artifici. L’engany és massa evident i volàtil.
La música remou el nostre interior i es podria arribar a l’èxtasi i al contacte amb la divinitat. Així ho defensava Fray Luis de León, en el seu poema en homenatge a Francisco de Salinas, però enlloc vaig trobar el director de l’orquestra creadora. Aquesta alta esfera, anomenada música metafísica, deu ser per a altres orelles. Val a dir que vaig intentar-ho amb tots els estils possibles, però alguns m’adormien, d’altres em provocaven vertigen i, la majoria, no eren fetes per a mi.
Llavors em va semblar que podria intentar-ho amb les arts plàstiques i visuals. Sincerament, algunes les entenia, d’altres me les havien d’explicar i algunes em transmetien els sentiments els quals ja tenia desats dins meu. Aquestes últimes són una meravella, però no donen tampoc resposta a la pregunta.
Fins fa poc he estat buscant, rascant, garbellant i regurgitant entre llibres, cinema, televisió, internet, art i en la pràctica discreta de diferents religions i moviments sense cap resposta. Després, un dia no recordat, en una de les meves caminades vaig intuir que no havia buscat als llocs correctes i que la resposta no es troba en els productes i accions creades pels humans per molt atractives que aquestes siguin, sinó en allò que els humans no han creat ni manipulat en essència: la natura. La resposta a les preguntes “qui som, d’on venim i on anem?” és ben senzilla: som part de l’univers i no simples espectadors passius. Anem cap a l’univers i, mentre aquest acull als humans, la raça feta plaga se’n vol desempallegar i l’extermina. Per aquesta raó no hi ha una reflexió final adient, tan sols una fi tràgica en la qual tots ens submergirem.