30 des. 30 DE DESEMBRE DE 2016
El darrer dia de l’any tinc per costum entrar al cementiri. D’una banda, visito als familiars i coneguts els quals ens esperen silents i, de l’altra, necessito recordar la fragilitat de la vida. Un temps que fuig ràpid, segur i sense la possibilitat d’aturar-lo. No és res tètric ni cap cosa horrible. Tots ens acomiadarem d’aquest temps que se’ns ha donat tard o d’hora. I és quan el calendari ens diu que canviem un any per un altre que em sento orgullós de voler ser immortal.
Camino veien unes flors que es van marcint talment com es va oxidant el meu cos. Sento cotxes a fora, gent que passa carregada de bosses pendents d’una realitat la qual em sembla paral·lela. Sento que parlen de la festa que faran a la nit, del marisc que menjaran i de l’alcohol que es pensen beure sense importar massa res més. De fet, sembla que és obligatori gaudir fins al límit de la nit de cap d’any i ser feliç. No hi estic d’acord. Jo la visc amb pulcritud, calma i espiritualitat. Vaig celebrar millor el ritme del món la nit del solstici d’hivern.
El que em fa bé és saber que la immortalitat ens ha d’ajudar a separar el gra de la palla. M’ha costat entendre que l’important és el que sentim dins nostre. No em de fer cas al que ens puguin dir o comentar ja que, al cap i a la fi, el que preval és la nostra convicció. Hem d’expulsar la por, el temor, els mals pensaments i l’entortolligament de la ment. No podem viure ancorats als records del passat, a les expectatives del futur o a les coses materials. El present. Ell és l’únic, el que importa de debò. La resta de coses les hem de desar en una capsa i llançar-la ben lluny, cap al mar o per un barranc qualsevol. Som els amos del nostre present, aprofitem-lo. I diem ben fort a l’univers i a la nostra ànima que ni res ni ningú té poder sobre nosaltres. Res ja ens ha de fer cap por perquè decidim ser immortals.
Com va escriure H.D.T. “al acumular propiedades, fundando una familia o un Estado, o incluso al adquirir fama, nos hacemos mortales; pero cuando tratamos con la verdad, somos inmortales y no hemos de temer cambio ni accidente”. Així doncs, els meus millors desitjos de immortalitat per a tothom qui els vulgui prendre.