04 ag. 4 D’AGOST DE 2017
Imperator Caesar Divi filius Augustus, Pontifex Maximus, Consul XIII, Imperator XXI, Tribuniciae potestatis XXXVII i Pater patriae.
Benvolgut César August, déu ni do la mà de títols que tenies! Éreu un pèl exagerats, però bé…
T’escric perquè penso que la vas errar, tot i que la idea no va ser pròpia, la imitació a la família Iulia et va sortir malament. Juli va escollir sàviament el Quinctilis i tu, en canvi, el Sextilis (el cinquè i sisè mes de calendari romà, respectivament) i, sense ànim d’ofendre, ell va triar un mes d’abundor, un temps per fruir de festes i revetlles, és a dir, l’estiu pròpiament dit. Tu, en canvi, tries el mes on la llum comença a recular, el sol perd força i es prepara la davallada. Els déus et deurien castigar per robar un dia al febrer només per acontentar-te i no ser menys que el conqueridor de la Gàl·lia.
Potser en nombre de dies sou iguals, però en res més. El teu mes és un període fluix, buit i inoperatiu. Si busques, no trobes; si cerques, es fan els despistats. Les persones aturen les ments, relaxen els músculs i posen els peus en remull. Certament, no és el temps més productiu de l’any, ans el contrari amic August, és el més balder.
No vull que et sentis malament, però cal que t’ho faci saber. Això no desmereix les teves gestes, les quals t’honoren la veritat, malgrat que posen en evidència que la imitació i la gelosia no són bons companys de viatge. Jo penso que si l’haguessis mantingut en trenta jorns no hauria passat res. No creus que ja és molt tenir un mes amb el teu nom? I, a sobre, que el calendari gregorià te l’hagi mantingut? Jo amb això estaria més que feliç i ballaria amb un peu, però reconec que t’ho passaries molt malament. Sé que em diries el següent: “vaig escollir aquest mes en honor a la meva entrada triomfal a Roma, després de vèncer Cleopatra i Marc Antoni a Actium.” Sí, amb això tens tota la raó. Tampoc voldria fer una comparació amb la victòria de Juli a la Gàl·lia, tot i que aquesta se’m fa més dura i sanguinolenta. Per cert, ja que hi som, no em podries dir on van anar el parell d’enamorats? Ningú els ha sabut trobar i pensa que no els han deixat de buscar. Val a dir que és el millor que els podria haver passat, així ningú torba el seu descans ni profanar la seva tomba.
Tu, en canvi, no et pots queixar, eh? Tens un gran mausoleu a Roma, on s’hi està un gran nombre de personatges importants: el teu nebot, la teva germana, Drus el Vell, Tiberi, Nerva, Trajà i, fins i tot, l’emperador Claudi. Una bona llista no creus? Ja ho deveu gaudir d’allò més bé tots junts passant l’eternitat… Tu, per cert, sempre has de ser diferent. T’havies d’anar a morir a Nàpols, vés quines coses. El trasllat fins a Roma seria quasi una odissea, per no dir la quantitat de dies els quals haurien fet falta. Ets tot un cas, amic August! Però no voldria que t’enfadessis, parlo amb ironia per fugir de la tristesa d’aquestes coses transcendentals.
Com et deia, se’t recorda més del que et podries imaginar. La teva intenció d’esdevenir etern l’has assolit de cap a cap i això significa que no has mort. La memòria té vida pròpia i et confereix alè diví, però insisteixo que amb el calendari vas fer figa. En tot cas, no m’ho tinguis present ja que tan sols tenia ganes de parlar amb tu i saber del més enllà.
Aquí tot va fent, la vida passa i els temps fuig a cada instant. Ara gaudim de l’inici del teu mes on el descans apareix i l’angoixa s’esvaeix. Amb això sí que la vas ben encertar, l’agost és el període on podem ser lliures, fruir de la vida, veure món i deixar de comptar els dies. Ara que hi penso… Quines coses, oi? Jo que t’escrivia per l’errada i acabo de descobrir, en quatre línies, que l’equivocat sóc jo! Vas triar molt bé.
Que el déus t’acompanyin, amic August. Pel que fa a mi, necessito vacances, ja veus que no puc rumiar bé.
Espero notícies teves. A reveure. R.