6 D’OCTUBRE DE 2017

6 D’OCTUBRE DE 2017

Rellegint en les meves notes he trobat una frase senzilla de Mahatma Gandhi, del qual ens recordem, malauradament, per simples proverbis o com un rostre a transferir a una paret o un adhesiu. Val a dir que hi ha un seguit de personatges històrics els quals han deixat les facultats i els llibres i se’ls enganxa en samarretes de màniga curta. Suposo que bona part de les persones que els llueix al pit no té la més remota idea de qui són i, sincerament, és un exemple clar de l’evolució social: el pas estúpid de la revolució de les idees a la moda juvenil capitalista. Però bé deixem aquest tema per un altre moment i retornem a la frase en qüestió:

“No se’ns atorgarà la llibertat externa més enllà de la mesura en la qual haguem sabut, en un moment determinat, desenvolupar la nostra llibertat interna”.

Sortim al carrer a defensar la llibertat, cantem cançons amb una guitarra que ningú acaba de saber tocar, comentem a les xarxes socials les imatges les quals anhelen la llibertat d’alguna societat en guerra i preguem des de la distància digital pels crims humans i naturals. Aquest ús de la llibertat i les idees comença i acaba premen un botonet al mòbil o a l’ordinador. I el més estrany de tot: quan una persona fa un discurs èpic el més important és fer-li una foto i gravar-lo en vídeo. Jo seria incapaç de pronunciar un discurs amb gent sense rostre el qual ha estat substituït per aparells electrònics.

La llibertat comença per ser lliure. Ens acostumem a dir llibertat, però no actuem d’acord amb el seu significat. En la nostra societat pensar diferent és un crim, ser diferent un desastre, actuar segons els teus propis criteris un drama. La llibertat no és ni uniforme, ni dictada ni amassada per un forner de mans carregades de durícies sense llimar. Confonem la pertinença als moviments socials o als règims establerts amb l’exercici de la llibertat i és un greu error. Una societat contemporània que no disposa d’homes i dones lliurepensadors és quelcom diferent; és una reunió, una trobada, una agrupació d’éssers de la mateixa espècie.

La llibertat social només serà una conseqüència de la llibertat individual. És a dir, quan fem ús de la introspecció, quan respectem els silencis que pensen, quan utilitzem la capacitat de crítica, quan fem del respecte, de la senzillesa i la humilitat els puntals amb els quals reivindicarem una vida justa i plena. Llavors ens podrem aixecar i començar el camí el qual ens ha de portar més enllà de les fronteres, de les aparences, dels discursos, de les banderes, de les manipulacions governants.

Si la humanitat només es sent empesa pel discurs d’un home a la televisió erigit “per la gràcia” d’un déu no reconegut, per una sang blava endogàmica i corrupta o per un altre home que empeny els seus amb els sentiments d’una batalla perduda fa segles, ens podem donar per vençuts. Això no és la lluita per la llibertat és una altra cosa que no sé acabar de definir.

M’importa la meva llibertat profunda i lliure, la resta tant m’és.

 

Tant m’és el ferrocarril…

Mai no he aconseguit

de veure on s’acaba.

Omple algunes comalades,

i fa de seient per a les orenetes,

i fa que la sorra rebufi

i s’enfilin els esbarzers.