7 D’ABRIL DE 2017

7 D’ABRIL DE 2017

És tan sols un somni nocturn

El ferrer dels déus es manifestarà novament en la tristesa d’un oblit construït a força d’anys i enganys. Com a bones ments amassades pul·lulem per l’existència obviant qui som i d’on venim. De res ens servirà l’armadura d’Aquil·les perquè el plany és interior i no té, ara per ara, ni cura ni redempció. En una vetlla de foc i pólvora no hi hauria de mancar Hefest, però qui sap si encara és viu.

Cremem la fusta vella i els mobles podrits mentre deixem que els líquens envaeixin el pregon de la nostra ànima. Com una malaltia de la pell, un paràsit i una durícia hem canviat l’armadura del déu de l’ase per un fong que s’expandeix sense aturador.

Per això quan Nix presideixi avui la cúpula celest, ens necessitarà per enganyar la seva filla Hèmera perquè dormi en la calma dels coixins i la llum arribi més tard. Qui sap si així aquell qui custodia les fronteres, els de les sandàlies alades, deixarà que Hefest ens alliberi de la falsa cuirassa amb un toc suau de martell i sa muller, la de la lluïssor del somriure, ens embriagui amb l’amor, la bellesa i el plaer.