31 DE MARÇ DE 2017

31 DE MARÇ DE 2017

Sempre l’has mirat sense adonar-te’n o quasi sense voler. No li dediques massa atenció ja que te’l trobes moltes vegades al llarg del dia i, en moltes ocasions, també durant la nit. No el saludes, el trobes indiferent, normal, mundà. Ni tan sols t’hi fixes, ni li dediques un minut o alguns segons distrets. El tens al davant, pel damunt, a l’horitzó i mai li agraeixes res ni li dónes les gràcies.

Ell, en canvi, vetlla per tu. Es preocupa quan intueix que estàs moix, tracta d’oferir-te el millor que té i, a vegades, ho dóna tot per fer-te feliç. L’esforç que fa no el podries igualar mai, però ell tampoc demana res a canvi, ja que es sent satisfet quan gaudeixes al seu costat o a conseqüència del que et dóna. Hi ha cops que es disfressa amb robes vermelles i taronges. D’altres vegades, es posa tot de flocs de cotó blau, gris i negre. I quan percep que ho necessitem ens ofereix un bany d’allò més afligit.

Com una pantalla de cinema o com el decorat que s’aguanta amb quatre cordes al fons de l’escenari, el cel és el nostre amic més preuat i especial. Pot estar al zenit o al nadir, però sempre és al seu lloc. Tal volta és una esfera celestial, una mena de sostre bombat del qual algú, un jorn, va penjar-hi estels, constel·lacions, somnis, desitjos, astres i la nostra volguda lluna. Tal vegada és un espai infinit de llum, de molècules de pau i silenci. O vés a saber si només existeix pels ulls, els cors i les ments d’uns humans despreocupats per la bellesa noümènica i mancats d’amor per les coses inexplicables i romàntiques.

El cel, el nostre continent el qual protegeix un contingut humà que ja no se l’estima. L’embrutem, els menyspreem, el foradem, el responsabilitzem, el maleïm, l’oblidem.

No dissimulis.

Parlo del carbó, dels fums pestilents, dels elements químics expulsats i de mils de coses més. Ell, en canvi, et dóna postes de sol perquè t’enamoris, albes perquè t’emocionis, un blau turquesa per tal que t’animis, núvols quan el sol crema i escalfa massa. No creus que es mereix almenys un petó llançat de cor, una aclucada d’ull flirtejant o una mica de compassió?

Ho deixo a la teva decisió.