7 DE JULIOL DE 2017

7 DE JULIOL DE 2017

 

Moltes vegades ens preguntem quina és la finalitat de la cultura i, fins i tot, perquè ens cal invertir recursos en la cultura: recursos a la poesia, a la pintura, a la música…?

I la resposta és molt senzilla: la bellesa. Descobrir, cercar la bellesa com a expressió de l’home, de la humanitat. Potser podríem entrar a discutir quina és la finalitat última d’aquesta bellesa, com ho van fer Kant i Stendhal: hem de tractar la qüestió estètica de la cultura des del punt de vista de l’espectador o des de l’experiència, del sentiment que ens vol transmetre de l’artista? M’inclino a creure Stendhal qui manifesta que si hi ha intencionalitat i interès en la bellesa. I ens diu que la bellesa ens promet a tots nosaltres felicitat. El fet que es produeix mitjançant la bellesa és precisament l’excitació de la voluntat. Que la bellesa ens provoca, i que la provocació és un motor que ens fa evolucionar. I evolucionem mitjançant la imaginació i el somni. Deia William Blake, “Tinc la convicció que un home pot ser feliç en aquest món. I sé que aquest món és un món d’imaginació i visió. Veig tot el que pinto en aquest món, però no tothom veu el mateix (…) L’arbre que a alguns els fa vessar les llàgrimes de joia a ulls d’altres només és una cosa verda que està al mig del pas. Però a ulls de l’Home d’Imaginació, la natura és la imaginació mateixa. Se’ns dubte s’equivoca qui diu que les visions de la fantasia no es troben en aquest món. Per mi aquest món és una visió contínua de fantasia i imaginació.”

Ens cal promoure, facilitar, ampliar la nostra capacitat per a la imaginació i la creació. Tots tenim la responsabilitat d’ascendir aquesta cultura, posar els mecanismes perquè tots nosaltres puguem gaudir-la i expressar les nostres idees. Fernando Pessoa asseverava que “Dins cada un de nosaltres hi ha dos éssers. El primer el vertader és el dels nostres somnis, el somiador, que neix a la infància i segueix tota la vida. I el segon, el fals, el de les aparences, el dels gestos.”

Tenim dos grans exemples de moviments socials que han exaltat l’art i la poesia, l’home i les seves circumstàncies: el romanticisme de principis del XIX i el surrealisme de les primeres dècades del segle XX. I jo em pregunto: quin serà el moviment que ens garbellarà a principis del segle XXI? Aquests dos moviments van aconseguir fer de la vida, i per tant de l’home i els seus somnis, l’únic element que ens créixer individual i social. Certament molts dels representants del romanticisme o el surrealisme eren gent peculiar, rara o excèntrica. Però com diu Edgar Morin: “Sense els excessos de la imaginació, sense la bogeria de l’impossible no hi ha impuls, creació, invenció, amor, poesia. Amb unió també de la prudència, mesura,… la dicotomia Homo sapiens/homo demens.”

Aquest és el motiu bàsic que dóna rellevància a la cultura amb totes les seves expressions. El que facilita que la humanitat pugui seguir endavant, pugui seguir evolucionant i ens faci a tots millors. Una societat millor. Per això cal invertir en cultura. Cal que tots tinguem clar que dedicar recursos a la cultura és invertir en el nostre futur com a societat. Ens cal invertir en llibres, en teatre, en música, en dansa, etc. I ho hem de fer avui perquè com va dir un cop Henry David Thoreau: “Dedica molt temps a desvetllar el teu desig, però no et precipitis pas, només cal que t’afanyis.”