Author: Robert Fabregas

  • All
  • Escrit del divendres
  • Publicacions
  • Val la pena

Hi ha dies en els quals només d’obrir els ulls ja se t’avança que alguna cosa important esdevindrà. És una mena de visió, de sentiment que fa parar el món, la vida i et deixa, per uns instants, fora de la realitat. D’alguna manera, l’energia...

Em vull allunyar de tot i de tothom. Els nervis i l’esgotament permeten que els pensaments tòxics m’amortallin i revifin en mi com les flames empeses pel gasoil. Estic fart d’una vida que m’obliga a lluitar i a competir amb persones les quals per molt...

No estava preparat ni predisposat a cap mena de pregària. Val a dir que em trobo en moltes ocasions tota classe de déus en els passejos que realitzo, sobretot en les hores de poca llum de l’alba o del capvespre. Serien prop de les onze...

L’he trobada ben bé al mig del camí. Intentava confondre’s en l’arena marronosa, però el seu color blanc era del tot ostentós. No es podia amagar de cap de les maneres així que he decidit seure sobre l’herba fronterera, baixa i retallada per observar-la amb...

Una fulla surava sobre el vent senzill del capvespre. S’interpretava davant meu un espectacle magnífic, raó per la qual vaig decidir prendre seient.  La fulla de pollancre era de tons grocs amb taques marrons i la seva forma posava un xic de cor a l’ambient....

  L’home-màquina viu entre ferralla, cadenes, cargols i engranatges. Incapaç de decidir per sí mateix delega la gestió i la presa de decisions al conjunt de la fàbrica, altrament anomenada societat política del capital. Aquesta delegació en la gestió de la vida a la gran fàbrica...

He tingut el plaer de participar en el recull històric de Salt que publica Efadós Edicions. El text es titula "LES INSTITUCIONS A SALT: 1960-1985." Els capítols que he tractat de resumir són: Pèrdua de personalitat política. Permanència de la identitat de poble. La independència...

A pocs metres seguen l’herba tendra. Fa olor a saba dolça, a mort recent. El camps del costat, de formes impossibles, es mouen al vaivé d’un vent que bufa tan sols per contemplar la dansa. A la llunyania, parelles de pardals es busquen, flirtegen i...

    D’ençà que tinc capacitat de regurgitar els records rònecs i antics, em faig la mateixa pregunta. Des que tinc l’opció de pensar per mi mateix que tracto de cercar una resposta adient, però perdo les ungles gratant entre les meves vísceres i només hi trobo...

  Cal que el meu temple mogui els homes com els mou l’ésser amat. Diu Fedre a Sòcrates a Eupalinos o l’Arquitecte de Paul Valéry.   Mai m’he considerat, ni crec que el futur ho resolgui, res semblant a un escriptor. Per a mi és una paraula massa gruixuda...