Author: Robert Fabregas

  • All
  • Escrit del divendres
  • Publicacions
  • Val la pena

Les formes ens enganyen, les aparences judiquen inoportunes. Com en la majoria de les coses, la tendència habitual és la de quedar-se en la superfície. No aprofundim, no ens agrada penetrar en la substància i nedar-hi com ho faríem dins l’aigua del mar. Per aquest...

Robert Fàbregas, llibre, “En un grapat de lluna”.   http://femgirona.cat/gironaara/robert-fabregas-llibre-en-un-grapat-de-lluna/ L’escriptor i actual director del Centre Cultural Les Bernardes de Salt Robert Fàbregas ens proposa un viatge a la mitologia de cultures llunyanes a través del seu darrer llibre, “En un grapat de lluna”. És un recull de...

Fàbregas remet a la Lluna com a mirall de la humanitat   L’escriptor presenta divendres a Salt el seu tercer llibre, ‘En un grapat de Lluna’ És un recull de dotze contes i narracions curtes amb el qual proposa un viatge a la mitologia de cultures llunyanes   http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1176391-fabregas-remet-a-la-lluna-com-a-mirall-de-la-humanitat.html   JORDI CAMPS...

El sol està quiet. Es manté ferm a l’horitzó amb un afany persistent de resistència. Una atmosfera sobrenatural es va escampant entre les herbes del camí, els boscos i la plana. El riu frena el seu davallar i es calma entre els còdols; s’hi amaga,...

Hi ha dies en els quals només d’obrir els ulls ja se t’avança que alguna cosa important esdevindrà. És una mena de visió, de sentiment que fa parar el món, la vida i et deixa, per uns instants, fora de la realitat. D’alguna manera, l’energia...

Em vull allunyar de tot i de tothom. Els nervis i l’esgotament permeten que els pensaments tòxics m’amortallin i revifin en mi com les flames empeses pel gasoil. Estic fart d’una vida que m’obliga a lluitar i a competir amb persones les quals per molt...

No estava preparat ni predisposat a cap mena de pregària. Val a dir que em trobo en moltes ocasions tota classe de déus en els passejos que realitzo, sobretot en les hores de poca llum de l’alba o del capvespre. Serien prop de les onze...

L’he trobada ben bé al mig del camí. Intentava confondre’s en l’arena marronosa, però el seu color blanc era del tot ostentós. No es podia amagar de cap de les maneres així que he decidit seure sobre l’herba fronterera, baixa i retallada per observar-la amb...

Una fulla surava sobre el vent senzill del capvespre. S’interpretava davant meu un espectacle magnífic, raó per la qual vaig decidir prendre seient.  La fulla de pollancre era de tons grocs amb taques marrons i la seva forma posava un xic de cor a l’ambient....

  L’home-màquina viu entre ferralla, cadenes, cargols i engranatges. Incapaç de decidir per sí mateix delega la gestió i la presa de decisions al conjunt de la fàbrica, altrament anomenada societat política del capital. Aquesta delegació en la gestió de la vida a la gran fàbrica...