Author: Robert Fabregas

  • All
  • Escrit del divendres
  • Publicacions
  • Val la pena

Una fulla surava sobre el vent senzill del capvespre. S’interpretava davant meu un espectacle magnífic, raó per la qual vaig decidir prendre seient.  La fulla de pollancre era de tons grocs amb taques marrons i la seva forma posava un xic de cor a l’ambient....

  L’home-màquina viu entre ferralla, cadenes, cargols i engranatges. Incapaç de decidir per sí mateix delega la gestió i la presa de decisions al conjunt de la fàbrica, altrament anomenada societat política del capital. Aquesta delegació en la gestió de la vida a la gran fàbrica...

He tingut el plaer de participar en el recull històric de Salt que publica Efadós Edicions. El text es titula "LES INSTITUCIONS A SALT: 1960-1985." Els capítols que he tractat de resumir són: Pèrdua de personalitat política. Permanència de la identitat de poble. La independència...

A pocs metres seguen l’herba tendra. Fa olor a saba dolça, a mort recent. El camps del costat, de formes impossibles, es mouen al vaivé d’un vent que bufa tan sols per contemplar la dansa. A la llunyania, parelles de pardals es busquen, flirtegen i...

    D’ençà que tinc capacitat de regurgitar els records rònecs i antics, em faig la mateixa pregunta. Des que tinc l’opció de pensar per mi mateix que tracto de cercar una resposta adient, però perdo les ungles gratant entre les meves vísceres i només hi trobo...

  Cal que el meu temple mogui els homes com els mou l’ésser amat. Diu Fedre a Sòcrates a Eupalinos o l’Arquitecte de Paul Valéry.   Mai m’he considerat, ni crec que el futur ho resolgui, res semblant a un escriptor. Per a mi és una paraula massa gruixuda...

Ja sóc al teu costat! Fa una nit tendra i el seu tron és potser la Lluna reina, amb totes les estrelles entorn com un gran vol de fades. Fragment “A un rossinyol” de John Keats   En un racó allunyat del bosc, un home s’atura i es mira el...

És tan sols un somni nocturn El ferrer dels déus es manifestarà novament en la tristesa d’un oblit construït a força d’anys i enganys. Com a bones ments amassades pul·lulem per l’existència obviant qui som i d’on venim. De res ens servirà l’armadura d’Aquil·les perquè el...

Sempre l’has mirat sense adonar-te’n o quasi sense voler. No li dediques massa atenció ja que te’l trobes moltes vegades al llarg del dia i, en moltes ocasions, també durant la nit. No el saludes, el trobes indiferent, normal, mundà. Ni tan sols t’hi fixes,...

On és la filosofia? En quin lloc s’amaga la música? Algú em podria dir si ha vist de lluny a la literatura? En sabeu res de les emocions? Jo grato dins les butxaques dels pantalons i no les trobo entre el borrissol. Hi ha tan...