Escrit del divendres

Un bon amic em va deixar fa un parell de dies dos escrits sobre el fet de caminar. Podríem dir-ne també passejar, errar, transitar o trescar, però qualsevol dels adjectius que li enganxem a la paraula es fan curts i impotents. No li arriben ni...

Fa uns dies anava pel carrer caminant i mirant-me els arbres despullats de fulles. Em sentia tranquil i en calma. No em fixava en qui anava pel carrer o passava amb el cotxe, però, quan vaig baixar el cap un instant, em va semblar veure...

Ho havia somiat tantes vegades que encara no m’ho acabo de creure. Vaig sentir el teu nom per primera vegada farà molts anys quan era tan sols adolescent. Va seguir un temps de pèrdua de contacte des d’aquella data, però et vaig retrobar anys després...

  Fa un parell de dies va ploure amb força durant moltes hores. El cel s’endevinava tens i nerviós ja amb les primeres llums del dia –cosa que només els matiners poden copsar- i es preveia una jornada complicada perquè hem perdut la costum de pluja,...

La mort és quelcom que tenim a sobre les espatlles, com una espasa de Dàmocles, la qual ens fa por i genera temor. Més enllà del fet inevitable del traspàs, tenim l’oportunitat de deixar rastre en aquest món i depèn només de nosaltres de la...

La realitat, a vegades, ens posa paranys en forma d’angoixa, de maldecaps o amb fortes dosis de tristesa. Aquestes situacions ens allunyen de nosaltres mateixos i del nostre interior ja que ens fan superficials, i ens obliguen a cercar també solucions superficials (com molt bé...

Comencen ara els dies de boira, jornades que es fan palpant les cantonades i arrufant el nas per intentar endevinar el que hi ha darrera l’espessor. El cervell es posa en tensió ja que la manca de visió ens situa davant mil i un perills...

  La paraula celebrar té el seu origen en la llatina celeber que significa nombrós, abundant i, per tant, podem deduir que les celebracions tenen com a característica bàsica la concentració de moltes persones amb un objectiu especial. Aquests dies estem de celebració del que s’ha...

Roma és una ciutat caòtica, mal endreçada i bulliciosa. Les voreres són plenes de forats, les parets cauen a trossets i es podria pensar que és un mal lloc per anar a viure. Els clàxons no paren de sonar, la policia utilitza les sirenes a...

Una melodia de l’ànima sona i s’expressa mentre jo deixo relliscar l’eina sobre el paper. La música destapa els meus sentiments íntims i els fa ressorgir amb una potència que m’aclapara. De la mateixa manera que la tardor es va fent realitat al nostre voltant...