Escrit del divendres

Moltes vegades hem desitjat la soledat o desaparèixer de la nostra realitat marxant ben lluny a l’altra banda del món. Molt sovint, si no en la majoria dels casos, ho faríem en una illa deserta on ningú ens molestés. És ben romàntic i bucòlic, però...

Divendres passat voltava per Barcelona i vaig poder entrar en una llibreria aprofitant un temps despistat. Em va agradar veure-la plena de gent, però sobretot trobar-hi joves buscant entre llibres d’assaig i filosofia. Malauradament no és una pràctica gaire estesa o allò que en diuen...

“L'ànima d'una excursió és la llibertat, la completa llibertat per pensar, sentir i fer exactament el que un desitgi. Sortim d'excursió principalment per trobar-nos lliures de qualsevol impediment i tota inconveniència, per deixar-nos enrere a nosaltres mateixos més que no pas per a lliurar-nos dels...

Avui, 12 de gener del 2018, celebrem el quaranta-dos aniversari de la mort de la mare de Rosalind Hicks, esposa de Max Mallowan (en segones núpcies) i  Archibald Christie. Va publicar seixanta-sis novel·les policials, sis novel·les romàntiques i catorze històries curtes. També va atrevir-se a...

Fa cosa de setmanes que emprendre el camí resulta complicat. Hi ha dos tipus de problemes: el interiors i els exteriors. Dels primers no en puc parlar massa ja que cadascú té els seus i cap és exportable, però tot i així de ben segur...

    Andy Warhol va dir en una ocasió que “en el futur tothom serà famós durant quinze minuts i que tothom hauria de tenir dret a quinze minuts de glòria”. Aquesta expressió, lluny de ser un simple comentari, identifica clarament un dels problemes o dificultats més...

Com de costum, vaig sortir a caminar a les set del matí. Era un dissabte d’aquest desembre i caminava amb soledat sense ensopegar-me amb cotxes ni vides humanes. La foscor ho impregnava tot i només una alba en plena lluita amb la nit tractava de...

Estic en un etern viatge. Dins el vehicle sóc conscient que el meu temps, el que se m’ha atorgat, és un camí sense destí. Sempre amunt i avall, cada dia noves sorpreses es fonen en la repetició i en un pensament que em diu “això ja...

Els dies de Concord (quarta part)   El lloc de repòs d’una persona morta no ha de ser fàcil d’escollir. Alguns pensen que cal descansar amb els avantpassats, d’altres en un espai el qual creuen especial, molts decideixen ser eterns cremats pel foc purificador i altres ni...

Els dies de Concord (tercera part) Degut a les circumstàncies, ens vam obligar a marxar. Disposàvem d’un temps limitat així que vam seguir un altre corriol, el qual ens va portar al famós camp de mongetes d’en Henry. Avui està farcit d’arbres, no hi ha rastre...