Escrit del divendres

Com de costum, vaig sortir a caminar a les set del matí. Era un dissabte d’aquest desembre i caminava amb soledat sense ensopegar-me amb cotxes ni vides humanes. La foscor ho impregnava tot i només una alba en plena lluita amb la nit tractava de...

Estic en un etern viatge. Dins el vehicle sóc conscient que el meu temps, el que se m’ha atorgat, és un camí sense destí. Sempre amunt i avall, cada dia noves sorpreses es fonen en la repetició i en un pensament que em diu “això ja...

Els dies de Concord (quarta part)   El lloc de repòs d’una persona morta no ha de ser fàcil d’escollir. Alguns pensen que cal descansar amb els avantpassats, d’altres en un espai el qual creuen especial, molts decideixen ser eterns cremats pel foc purificador i altres ni...

Els dies de Concord (tercera part) Degut a les circumstàncies, ens vam obligar a marxar. Disposàvem d’un temps limitat així que vam seguir un altre corriol, el qual ens va portar al famós camp de mongetes d’en Henry. Avui està farcit d’arbres, no hi ha rastre...

Els dies de Concord (segona part) El conductor va haver de mirar-se el mapa quan li vaig demanar que ens portés a Walden Pond, Condord. Allò se’m va fer estrany ja que suposava, ingènuament, que per allà tothom coneixia l’estany i sabia qui havia estat el...

Els dies de Concord (primera part) Aviat farà un any de la meva visita a Concord, Massachusetts. Hi vaig arribar després de més de cinc hores de trajecte amb tren des de l’estació de Pennsylvania Station de Nova York, sota el Madison Square Garden. Vam sortir...

Benvolgut! Quant de temps sense saber de tu! No sabria explicar-te com han anat les coses des del dia de la nostra última conversa. El món segueix girant sobre el seu eix, la lluna mostra sempre la mateixa cara i potser només el sol empeny amb...

Massa sovint em pregunto perquè visc i quina és la finalitat de la meva presència en aquest món i no pas en qualsevol altre. Aquesta qüestió primigènia fa anys que em dona voltes i no aconsegueixo treure’n l’entrellat. No busco una resposta per a la...

La pràctica del passeig sota la pluja és una experiència única. Val a dir que me la permeto poques vegades ja que darrerament estic afiliat als problemes respiratoris. Tot i així avui m’he decidit a caminar entre bassals, cargols i llimacs. No érem cap espècie...

He vist com un cuc s’arrossega per la sorra seguint uns instints els quals no puc esbrinar. He vist com els cargolins s’aferren resinosos als pilars d’acer de les senyals de trànsit. He vist com els rapinyaires es gronxen amb les cables de mitja tensió de la...