Escrit del divendres

Fa molt temps em vaig decidir a fer quatres versos lliures amb llibertat. Deuria ser l'any 1999 i ara, simplement, els voldria compartir amb tu. EL DIA QUE JO NO HI SIGUI Malaurat de mi, desgraciat que no has aprofitat les oportunitats. Ara és tard per penedir-te’n, ja t’estàs...

Rellegint en les meves notes he trobat una frase senzilla de Mahatma Gandhi, del qual ens recordem, malauradament, per simples proverbis o com un rostre a transferir a una paret o un adhesiu. Val a dir que hi ha un seguit de personatges històrics els...

  A través de la finestra oberta veig passar gent de bon matí. Uns van en una direcció, altres caminen sense rumb. Cadascú segueix les seves obligacions, però cap d’ells persegueix el seu somni o mira de trencar el destí. Ningú s’equivoca, ningú es perd enllà...

Per què vivim d’aquesta manera? Per què ens hem allunyat tant de les coses essencials? Per què hem urbanitzat la natura? Per què hem reclòs els déus en presons de pedra i llibres sagrats oblidats en prestatges? Per quin motiu hi ha tants i tants...

Decidia a última hora sortir a passejar. Enclaustrat a casa durant hores, tenia la imperiosa necessitat de tocar la crosta d’algun tronc i trepitjar les pedres foranes emigrades. Eren prop de les vuit del vespre, una hora gens habitual per a mi, i es respirava...

Sortia a passejar com cada tarda-vespre amb l’única voluntat de refer cos i ànima. Encara em resulten massa feixugues les hores d’oficina d’obligat compliment i, a hores d’ara, encara rumio com desfer-me’n. Tinc esperança, però em manca valentia. El cas és que resseguia el camí...

Per a molts de nosaltres l’1 de setembre significa el retorn, la tornada psicològica a la rutina habitual de treball, reunions, cursos i demés. Un retorn físic als espais coneguts, però també mental a les dèries pròpies. El recer estival s’esmuny així com ho fa...

  Imperator Caesar Divi filius Augustus, Pontifex Maximus, Consul XIII, Imperator XXI, Tribuniciae potestatis XXXVII i Pater patriae. Benvolgut César August, déu ni do la mà de títols que tenies! Éreu un pèl exagerats, però bé...

Va ser una d’aquelles nits en les quals dorms profundament, però et lleves massa d’hora. Amb les parpelles mig enganxades, mires a través dels foradets de la persiana i ets incapaç de veure llum. A fora encara és negra nit i l’ambient està com embassat...

  L’estiu a decidit assecar l’escorça d’una forma persistent i pacient. Assaboreix la victòria de l’estació: l’arena s’esberla, les fulles moren d’un atac sobtat de clorofil·la, els animals són atacats per munions d’insectes i els bassals han mort. Tot s’eixuga en aquests dies del sol regent....