Escrit del divendres

Decidia a última hora sortir a passejar. Enclaustrat a casa durant hores, tenia la imperiosa necessitat de tocar la crosta d’algun tronc i trepitjar les pedres foranes emigrades. Eren prop de les vuit del vespre, una hora gens habitual per a mi, i es respirava...

Sortia a passejar com cada tarda-vespre amb l’única voluntat de refer cos i ànima. Encara em resulten massa feixugues les hores d’oficina d’obligat compliment i, a hores d’ara, encara rumio com desfer-me’n. Tinc esperança, però em manca valentia. El cas és que resseguia el camí...

Per a molts de nosaltres l’1 de setembre significa el retorn, la tornada psicològica a la rutina habitual de treball, reunions, cursos i demés. Un retorn físic als espais coneguts, però també mental a les dèries pròpies. El recer estival s’esmuny així com ho fa...

  Imperator Caesar Divi filius Augustus, Pontifex Maximus, Consul XIII, Imperator XXI, Tribuniciae potestatis XXXVII i Pater patriae. Benvolgut César August, déu ni do la mà de títols que tenies! Éreu un pèl exagerats, però bé...

Va ser una d’aquelles nits en les quals dorms profundament, però et lleves massa d’hora. Amb les parpelles mig enganxades, mires a través dels foradets de la persiana i ets incapaç de veure llum. A fora encara és negra nit i l’ambient està com embassat...

  L’estiu a decidit assecar l’escorça d’una forma persistent i pacient. Assaboreix la victòria de l’estació: l’arena s’esberla, les fulles moren d’un atac sobtat de clorofil·la, els animals són atacats per munions d’insectes i els bassals han mort. Tot s’eixuga en aquests dies del sol regent....

Escrit pels 125 anys de l’escola Dominiques de Salt L’empremta de l’eternitat Com definir una època? De quina manera es poden explicar les vivències i emocions de la infantesa i l’adolescència sense caure en el parany del tòpic i nedar en la superfície? Reconec només un...

  Moltes vegades ens preguntem quina és la finalitat de la cultura i, fins i tot, perquè ens cal invertir recursos en la cultura: recursos a la poesia, a la pintura, a la música...

Les formes ens enganyen, les aparences judiquen inoportunes. Com en la majoria de les coses, la tendència habitual és la de quedar-se en la superfície. No aprofundim, no ens agrada penetrar en la substància i nedar-hi com ho faríem dins l’aigua del mar. Per aquest...

El sol està quiet. Es manté ferm a l’horitzó amb un afany persistent de resistència. Una atmosfera sobrenatural es va escampant entre les herbes del camí, els boscos i la plana. El riu frena el seu davallar i es calma entre els còdols; s’hi amaga,...