Escrit del divendres

A pocs metres seguen l’herba tendra. Fa olor a saba dolça, a mort recent. El camps del costat, de formes impossibles, es mouen al vaivé d’un vent que bufa tan sols per contemplar la dansa. A la llunyania, parelles de pardals es busquen, flirtegen i...

    D’ençà que tinc capacitat de regurgitar els records rònecs i antics, em faig la mateixa pregunta. Des que tinc l’opció de pensar per mi mateix que tracto de cercar una resposta adient, però perdo les ungles gratant entre les meves vísceres i només hi trobo...

  Cal que el meu temple mogui els homes com els mou l’ésser amat. Diu Fedre a Sòcrates a Eupalinos o l’Arquitecte de Paul Valéry.   Mai m’he considerat, ni crec que el futur ho resolgui, res semblant a un escriptor. Per a mi és una paraula massa gruixuda...

Ja sóc al teu costat! Fa una nit tendra i el seu tron és potser la Lluna reina, amb totes les estrelles entorn com un gran vol de fades. Fragment “A un rossinyol” de John Keats   En un racó allunyat del bosc, un home s’atura i es mira el...

És tan sols un somni nocturn El ferrer dels déus es manifestarà novament en la tristesa d’un oblit construït a força d’anys i enganys. Com a bones ments amassades pul·lulem per l’existència obviant qui som i d’on venim. De res ens servirà l’armadura d’Aquil·les perquè el...

Sempre l’has mirat sense adonar-te’n o quasi sense voler. No li dediques massa atenció ja que te’l trobes moltes vegades al llarg del dia i, en moltes ocasions, també durant la nit. No el saludes, el trobes indiferent, normal, mundà. Ni tan sols t’hi fixes,...

On és la filosofia? En quin lloc s’amaga la música? Algú em podria dir si ha vist de lluny a la literatura? En sabeu res de les emocions? Jo grato dins les butxaques dels pantalons i no les trobo entre el borrissol. Hi ha tan...

A Roma hi ha la quantitat justa de brutícia, de vellesa, de desordre i de soroll per esdevenir una ciutat única i extraordinària. Arreu on poses la mirada trobes forats a la vorera, carrers laberíntics que no saps ben bé on van, palaus abandonats o...

  Estic atrapat en una butaca la qual em xucla cap endins amb una força inusual. Resto còmode i no intento deslliurar-me d’aquesta abraçada estèril ja que he decidit acceptar-la involuntàriament. Reposo el cap i deixo descansar les cervicals. Ja tinc els auriculars a les orelles...

  Fa algunes setmanes recordava la celebració del Samhain, una festa religiosa celta que coincideix amb la fi de les collites i l’inici del temps fosc. Ha estat un període d’obscuritat, de fred dura i de gebre. Uns mesos de repòs de la natura els quals...