17 oct. CRÒNICA DE LA CABANA
Us volia recomanar un petit llibre d’una gran importància que ens parla de la necessitat del refugi, la soledat i la reflexió social. I ho fa des del segle XIII a través d’un monjo japonès de nom Ren’in “llavor de lotus”, la flor que simbolitza la il·luminació.
Són petits fragments que ens fan pensar en la manera com vivim, la rellevància de les petites coses i de la austeritat com a centre del nostre univers. Ren’in ens diu:“Al llarg de més de trenta anys vaig viure ple de maldecaps, exposat a les inclemències d’aquest món aspre, i cada vegada que patia un revés m’adonava de fins a quin punt era escassa la meva fortuna. Per això, l’any que vaig arribar a la cinquantena vaig abandonar la meva llar i em vaig retirar del món. Com que no tenia fills ni esposa, la renúncia no se’m va fer difícil; sense càrrec ni sou, res no em retenia. Així doncs, vaig saludar infructuosament cinc primaveres i cinc tardors entre els núvols de les muntanyes d’Ôhara”.