26 set. En un grapat de Lluna
L’estil narratiu que Robert Fàbregas ha conreat a les seves novel·les arriba ara en forma de dotze contes i narracions curtes. Amb En un Grapat de Lluna ens proposa un viatge a la mitologia de cultures llunyanes, grata en rondalles antigues, inventa noves històries i ens convida a fer volar la nostra imaginació.
La Lluna ha tingut des de temps remots una gran influència a les nostres vides: ens enamorem als seus peus, ens afligim amb la llum que desprèn, exerceix de testimoni de les nostres promeses i ens fita en moments de tristesa i melangia. Aquest és un recull aparentment senzill, però no us enganyeu. Prepareu-vos a tocar amb la polpa dels dits les grans qüestions de l’existència humana.
»No em veus, oi? Ja no saps qui et parla? Soc l’eterna oblidada. Em recordes per casualitat o per pura extravagància. Servir a tothom ja no dona res i em cansa. No saps el que és estar aquí enganxada, no poder moure’s i ésser sempre contemplada. Estic tipa de badocs i dels que em donen carabassa. El meu germà s’amaga, el meu pare no sé on para. Creus que això és viure? Jo en dic ser una esclava. Si almenys algú em visités, em fes presents i m’estimés…, però és en va, soc només un fanal que a cops de pedra es trencarà.»