Les banyes del capricorn

Seguint amb el seu estil romàntic més íntim, Robert Fàbregas ens convida de nou a fer un viatge iniciàtic on el més important és trobar-se a sí mateix. En un món que es mou de pressa i sense valors aparents, la fugida no és sempre la millor opció. Teniu a les mans una narració colpidora que es va desenvolupant lenta i inexorable cap al dolor, l’ofec de la solitud i el redescobriment de l’amor. Un relat que portarà al lector cap a l’aflicció, la passió i la llibertat.“La tela era tota blanca i només hi havia pintat un rostre. Si esperaven una perspectiva típica, es van endur la sorpresa de la seva vida. El paisatge era una cara vella i arrugada, però amb un sentiment i un drama que va fer exaltar a més d’un. Definitivament, era la pintura de la seva vida. Climent Roquera havia aconseguit transmetre amb la mirada de l’home, tot un seguit de sentiments que posaven els pèls de punta i la pell de gallina. Aquella obra era una genialitat.

–Teniu davant un paisatge. El podeu veure dins els ulls del retrat. Una persona adulta acostant-se a una maduresa vella. És una metàfora del capvespre. Els llamps els teniu en aquests ulls que traspuen energia, però també tristesa i depressió. Els solcs de la cara, les seves arrugues són la nit i el capvespre. Una persona que viu, però que ja és morta.”