L’escrit del divendres Tag

  • All
  • Escrit del divendres
  • Publicacions
  • Val la pena

Byung-Chul Han, a l’assaig L’agonia de l’Eros apunta que un excés de positivitat a la nostra societat és contraproduent. Diu exactament que “la societat del rendiment està dominada en la seva totalitat pel verb poder, en contraposició a la societat de la disciplina, que formula...

Llevar-se quan encara no ha sortit el sol és una de les millors coses que faig. El món resta apagat i la solitud del silenci em permet reflexionar més a fons sobre els temes que m’ocupen. Precisament, aquest dimarts passat vaig sortir del llit abans...

La tecnologia ens ha dotat d’eines que ens han facilitat les coses, n’han millorat d’altres, però també ha perjudicat o aniquilat algunes tradicions. En el cas de les comunicacions (si d’això que passa avui dia entre els humans en podem dir comunicar-nos) s’ha arribat a...

El vaivé de les ones de mar, la tranquil·litat d’un matí fred i ventós sobre la sorra i la necessitat de posar en ordre el calaix dels sentiments, possibiliten una llarga estona de reflexió. Potser l’entorn ho afavoreix molt més encara incrementant la sensació de...

Amb la nit enganxada encara als ulls he vist rebentar el dia. Les tonalitats ocres, liles i vermelles es decideixen a farcir el buit de la foscor mentre les ànimes encara jeuen al llit adormides. Llevar-se ben d’hora ens ofereix unes magnífiques recompenses o, per...

  “Que insuportables podrien ser els dies, si la nit amb la seva rosada i obscuritat no vingués a restaurar el món decadent. Així com les ombres comencen a reunir-se al nostre voltant, els instints primitius es desperten, i abandonen els nostres caus, com els habitants...

  L’aula és buida i amagat dins el seu despatx el professor plora més enllà de les llàgrimes. La tristesa se li fa lloc al pit i engrandeix el sentiment de pèrdua. Què ha passat? Per què ha hagut de morir? Vaig anar massa lluny en...

Portava un llibre a la mà. Resseguia el camí de sempre amb l’actitud parsimoniosa acostumada. No tenia cap objectiu que anés més enllà de d’esbargir la ment, buidar-la i omplir el buit resultant amb el res. Deuria caminar uns vint minuts quan em vaig decidir...

Firenze, 26 de març de 2018 Hi ha una sola cosa que és superior a les meves capacitats: una vida rutinària. El temps que tenim a la nostra disposició és massa preciós com per deixar-lo anar riu avall, i el malgastem amb preocupacions irreals, dificultats falses...

  No sabria explicar del tot bé com he arribat a aquesta habitació d’hotel. De ben segur, moltes experiències, emocions, lectures i aprenentatges al llarg dels anys viscuts m’hi hauran portat. Sóc incapaç de recopilar tota la informació emmagatzemada al cervell i, per tant, no m’atreveixo...