L’escrit del divendres Tag

  • All
  • Escrit del divendres
  • Publicacions
  • Val la pena

Va ser una d’aquelles nits en les quals dorms profundament, però et lleves massa d’hora. Amb les parpelles mig enganxades, mires a través dels foradets de la persiana i ets incapaç de veure llum. A fora encara és negra nit i l’ambient està com embassat...

  L’estiu a decidit assecar l’escorça d’una forma persistent i pacient. Assaboreix la victòria de l’estació: l’arena s’esberla, les fulles moren d’un atac sobtat de clorofil·la, els animals són atacats per munions d’insectes i els bassals han mort. Tot s’eixuga en aquests dies del sol regent....

Escrit pels 125 anys de l’escola Dominiques de Salt L’empremta de l’eternitat Com definir una època? De quina manera es poden explicar les vivències i emocions de la infantesa i l’adolescència sense caure en el parany del tòpic i nedar en la superfície? Reconec només un...

  Moltes vegades ens preguntem quina és la finalitat de la cultura i, fins i tot, perquè ens cal invertir recursos en la cultura: recursos a la poesia, a la pintura, a la música...

Les formes ens enganyen, les aparences judiquen inoportunes. Com en la majoria de les coses, la tendència habitual és la de quedar-se en la superfície. No aprofundim, no ens agrada penetrar en la substància i nedar-hi com ho faríem dins l’aigua del mar. Per aquest...

El sol està quiet. Es manté ferm a l’horitzó amb un afany persistent de resistència. Una atmosfera sobrenatural es va escampant entre les herbes del camí, els boscos i la plana. El riu frena el seu davallar i es calma entre els còdols; s’hi amaga,...

Hi ha dies en els quals només d’obrir els ulls ja se t’avança que alguna cosa important esdevindrà. És una mena de visió, de sentiment que fa parar el món, la vida i et deixa, per uns instants, fora de la realitat. D’alguna manera, l’energia...

Em vull allunyar de tot i de tothom. Els nervis i l’esgotament permeten que els pensaments tòxics m’amortallin i revifin en mi com les flames empeses pel gasoil. Estic fart d’una vida que m’obliga a lluitar i a competir amb persones les quals per molt...

No estava preparat ni predisposat a cap mena de pregària. Val a dir que em trobo en moltes ocasions tota classe de déus en els passejos que realitzo, sobretot en les hores de poca llum de l’alba o del capvespre. Serien prop de les onze...

L’he trobada ben bé al mig del camí. Intentava confondre’s en l’arena marronosa, però el seu color blanc era del tot ostentós. No es podia amagar de cap de les maneres així que he decidit seure sobre l’herba fronterera, baixa i retallada per observar-la amb...