L’escrit del divendres Tag

  • All
  • Escrit del divendres
  • Publicacions
  • Val la pena

  Estic atrapat en una butaca la qual em xucla cap endins amb una força inusual. Resto còmode i no intento deslliurar-me d’aquesta abraçada estèril ja que he decidit acceptar-la involuntàriament. Reposo el cap i deixo descansar les cervicals. Ja tinc els auriculars a les orelles...

  Fa algunes setmanes recordava la celebració del Samhain, una festa religiosa celta que coincideix amb la fi de les collites i l’inici del temps fosc. Ha estat un període d’obscuritat, de fred dura i de gebre. Uns mesos de repòs de la natura els quals...

Fa molts anys intuïa que valia la pena viure, malgrat els cops que rebem a cada instant. Fa molts anys pensava que el patiment era fugaç, però s’arrela al voltant del cor. Fa molts anys somiava en el futur, però cada dia miro al passat cercant explicacions. Fa...

Quan he penjat el telèfon he tingut una sensació estranya. No estava preparat per les conseqüències que generaria i menys encara per les sensacions que provocaria. És evident que el pas del temps és quelcom natural, però com no podem dominar-lo no som prou conscients...

  De la mateixa manera que quan puges una muntanya  després l’has de baixar, els sentiments segueixen el mateix criteri. Tens moments de gran satisfacció o de tristesa profunda els quals, com per art de màgia, van fonent-se. Són instants que vius amb alegria ja que...

  Miro la nit a través de la finestra. Resto embadalit observant el buit, el res. La fosca no em corprèn, ans el contrari, és la bellesa feta realitat. La manca de llum em permet imaginar-me les corbes, resseguir amb el dit estels intermitents i sobreviure...

Sento com el glaç penetra entre la porositat de la dermis. La seca, la clivella i l’adorm. El dolor es fica endins i mata el sistema nerviós. No sento res, el cos sembla que ha mort o ha pres la decisió d’hivernar. Ho desconec. M’agradaria...

  La vida ens va posant a proba constantment sense fre, sense compassió. Pensem, reflexionem en les actituds i canvis que ens fan falta –potser seria millor substituir canvi per la paraula evolució–. Ho assumim i creiem tenir-ho interioritzat. Això fa que estem una estona –si...

Ha glaçat una mica, però no tant com les nits anteriors. Miro a través del vidre de la finestra com la llum intenta buscar un forat per on escapar-se de la boira. És debades. Avui, més que mai, és necessita la deessa blanca per alimentar...