L’escrit del divendres Tag

  • All
  • Escrit del divendres
  • Publicacions
  • Val la pena

  Miro la nit a través de la finestra. Resto embadalit observant el buit, el res. La fosca no em corprèn, ans el contrari, és la bellesa feta realitat. La manca de llum em permet imaginar-me les corbes, resseguir amb el dit estels intermitents i sobreviure...

Sento com el glaç penetra entre la porositat de la dermis. La seca, la clivella i l’adorm. El dolor es fica endins i mata el sistema nerviós. No sento res, el cos sembla que ha mort o ha pres la decisió d’hivernar. Ho desconec. M’agradaria...

  La vida ens va posant a proba constantment sense fre, sense compassió. Pensem, reflexionem en les actituds i canvis que ens fan falta –potser seria millor substituir canvi per la paraula evolució–. Ho assumim i creiem tenir-ho interioritzat. Això fa que estem una estona –si...

Ha glaçat una mica, però no tant com les nits anteriors. Miro a través del vidre de la finestra com la llum intenta buscar un forat per on escapar-se de la boira. És debades. Avui, més que mai, és necessita la deessa blanca per alimentar...

El darrer dia de l’any tinc per costum entrar al cementiri. D’una banda, visito als familiars i coneguts els quals ens esperen silents i, de l’altra, necessito recordar la fragilitat de la vida. Un temps que fuig ràpid, segur i sense la possibilitat d’aturar-lo. No...

Solstitium Stare, el sol està parat. És el dia més curt de l’any i em sento desconcertat. No vull fer les típiques i absurdes valoracions de finals d’any. Ni penso escriure res en un paper, ni fer examen de consciència. El calendari no hauria de...

Un bon amic em va deixar fa un parell de dies dos escrits sobre el fet de caminar. Podríem dir-ne també passejar, errar, transitar o trescar, però qualsevol dels adjectius que li enganxem a la paraula es fan curts i impotents. No li arriben ni...

Fa uns dies anava pel carrer caminant i mirant-me els arbres despullats de fulles. Em sentia tranquil i en calma. No em fixava en qui anava pel carrer o passava amb el cotxe, però, quan vaig baixar el cap un instant, em va semblar veure...

  Fa un parell de dies va ploure amb força durant moltes hores. El cel s’endevinava tens i nerviós ja amb les primeres llums del dia –cosa que només els matiners poden copsar- i es preveia una jornada complicada perquè hem perdut la costum de pluja,...

La mort és quelcom que tenim a sobre les espatlles, com una espasa de Dàmocles, la qual ens fa por i genera temor. Més enllà del fet inevitable del traspàs, tenim l’oportunitat de deixar rastre en aquest món i depèn només de nosaltres de la...